Aquest fragment és documentat ja el 1874 al Museu Arqueològic de Tarragona, des d’on es va traslladar al Museu Paleocristià, cap al 1940. Actualment es troba al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm. d’inv. 3.144. És de marbre blanc i fa 0,25 × 0,6 m.
És un fragment que conté un relleu amb la figura de sant Pere, que vesteix túnica i pallium; porta un rotlle a la mà esquerra i fa el gest de beneir, i a la banda esquerra de l’escena es veu una cortina lligada. El revers de la peça presenta una inscripció del segle XIV que fa referència a la dona de Bernardini d. Ultinella (Bernardí d’Olzinelles). Com es pot observar, la peça segueix la mateixa tipologia que el sarcòfag dels apòstols, però amb un material diferent (marbre) i un estil més proper al del sarcòfag de Leucadius, cosa que ens fa proposar una cronologia similar a la d’aquest, dintre de les primeres dècades del segle V.
Bibliografia
- Hernández i Sanahuja, 1894, núm. 3 144, pàg. 236; Serra i Vilaró, 1928, làm. XLIX-I; Puig i Cadafalch, 1934, pàg. 164; Sánchez Real, 1951, LI, pàg. 84; Schlunk, 1951, pàgs. 70 i 82-83; Bovini, 1954, pàgs. 207-209; Palol, 1967, pàg. 309; Schlunk, 1967a, pàg. 239; Amo, 1979-89, pàgs. 118-120; 1982, pàg. 241.