Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Ciutat d’Ausa o Auso (Vic)
Estructura urbana Plànol del nucli antic de Vic, amb indicació dels indrets on s’han localitzat estructures i materials romans A Caballé La ciutat romana d’Ausa, identificada amb el vicus Ausonensis medieval i l’actual ciutat de Vic, es troba situada al bell mig de la Plana de Vic, en un punt estratègic on conflueixen els rius Mèder i Gurri, tributaris del Ter Des del segle VI aC, i sobretot a partir del III aC, diversos autors clàssics com Aviè, Estrabó, Titus Livi, Polibi i Polini, entre d’altres, esmenten el poble iber dels ausetans Hom els situa a les terres de l’interior de Catalunya, a…
De l’església hispana a l’església carolíngia i el canvi de litúrgia
Introducció Foli del Beatus de Girona , on es poden veure dues esglésies sobreposades, la superior amb una corona votiva sobre l’altar ECSA - G Llop L’ocupació de Narbona, l’any 759, per les tropes del rei Pipí el Breu , i la presa de Barcelona, l’any 801, pel seu nét Lluís el Piadós , rei d’Aquitània, portaren un canvi substancial en les comunitats cristianes de l’antiga província metropolitana Narbonense i en les de la part nord-oriental de la Tarraconense De fet, el canvi polític obrat en les dues ciutats inicià un procés lent però irreversible que provocà que aquestes dues extenses zones…
Vaixella de l’antiguitat tardana
Passem a tractar en una sèrie de fitxes els conjunts més notables de ceràmica de taula d’importació, d’època antiga tardana, localitzats a Catalunya, seguint un criteri cronològic i geogràfic Terra sigillada africana C amb decoració aplicada de Tàrraco Dins de les produccions ceràmiques documentades a Tàrraco destaca, a partir del primer quart del segle III, la presència d’una vaixella de taula produïda a la província nord-africana de la Byzacena, anomenada terra sigillada africana C Aquesta denominació genèrica amaga una complexa realitat, amb nombrosos tallers de fabricació que van estar en…
El territori i el món rural
El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana IV-VII, i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual cosa ha permès…