Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Catedrals i esglésies gòtiques: acròpoli i fòrum
Al seu Dotzé del crestià o regiment civil dels homens e de les dones , el franciscà Francesc Eiximenis establia l’organització ideal d’una ciutat i la posició que havien d’ocupar-hi els edificis més representatius Al palau reial corresponia una posició forta i alta, però tocant a la muralla «qui haja eixida defora lo mur, així que tota vegada puxa metre dins la ciutat companya o lan puxa traure» En canvi, a la catedral corresponia el centre de la ciutat «en lo mig de la ciutat deu ésser la Seu, e pres d’ella deu ser gran e bella plaça » Aquesta plaça no havia de ser ocupada per la celebració…
Les danses cerimonials
S’entén per danses cerimonials aquelles que imprimeixen solemnitat festiva i cerimonial als moviments acostumen a celebrar-se amb motiu de la presa de possessió d’algun càrrec de responsabilitat en l’entitat organitzadora de la dansa, o bé són presidides pels membres més representatius de l’entitat Aquestes danses acostumen a exhibir certs rituals d’obertura, que poden ser executats per una parella o més, que actuen d’oficiants de l’acte són els anomenats «capdansers» Tant la música com la coreografia i la indumentària dels balladors participen d’una atmosfera de gentilesa, galanteig i…
Conceptuals i efímers
La dècada dels anys seixanta, ara ja mitificada, va ser la dels anys divins, feliços, de les noves modes, dels Beatles, Kennedy i Che Guevara però també va ser la dels « Veinticinco años de paz », que va acabar el procés de Burgos Només l’any 1968 es van produir fets com l’assassinat de Luter King, l’elecció de Nixon, els fets del maig del 68 o la invasió de Txecoslovàquia Els artistes nascuts després de la Guerra Civil espanyola es van sentir particularment implicats en tot el que passava al seu voltant L’abstracció de colors amb contorns ben definits Albers, Newmann, Stella,…
Cronologia dels segles IV al IX. Art paleocristià
Dates històriques 409-411 Entrada dels primers pobles bàrbars federats amb els romans que es reparteixen la Península Ibèrica 415 Un petit grup de visigots s’installa a la Tarraconense 426 Comencen els atacs vàndals a les Balears 441 Revoltes bagaudiques a la Tarraconense en defensa dels camperols i en contra de la imposició tributària de l’Imperi Romà 441-457 Els sueus saquegen la Tarraconense 466 El rei visigot Eurico amplia les fronteres del regne, incorporant-hi la Tarraconense 531-548 Teudis, rei dels visigots, abandona Narbona per establir-se a Barcelona o a Toledo 532 Els francs entren…
Tecnologia, empresa i mercat en les indústries del suro
Les transformacions de les indústries del suro han estat marcades històricament per dos factors bàsics interrelacionats la mecanització i l’expansió i diversificació dels mercats consumidors Suro al port de Palamós, segons una postal del principi del segle XX ECSA Les noves màquines que començaren a difondre’s al voltant del 1850 van modificar la localització mundial de les fàbriques de productes surers La manufactura catalana de taps va dominar el mercat internacional des del final del segle XVIII fins al final del segle XIX, període en el qual la seva xifra de negoci començà a disminuir a…
La decoració dels teixits de seda i cotó de la indumentària durant el segle XVIII
El teler seder manual, anomenat teler de llaços o a l’estirada, arribà al segle XVIII a un gran perfeccionament tècnic, i s’hi podien fabricar teixits de dibuixos complicats i bells alhora El teler de llaços consistía en un teler manual en el qual l’ordit passava pels llisos i la pinta i també per uns mallons que anaven units a unes cordes que pujaven a la part superior del teler i després descendien verticalment pel costat, l’anomenat ram Per teixir calia la figura del teixidor, que premia els pedals per obrir la calada, és a dir, separar els fils de l’ordit, í poder passar-hi la llançadora…
Previsió de futur
Gratacels de Barcelona Bullícia de l’arquitectura L’arquitectura és l’art principal, el més emblemàtic, el que necessita més mitjans i el que està més lligat al poder, el més etern L’arquitectura és ètica i és estètica Barcelona està a punt de viure una altra transformació radical, ara s’està entrant en el disseny de la nova ciutat, que molts atribueixen a Josep Anton Acebillo i que es caracteritzarà per la prolongació de la Diagonal, la plaça de les Glòries i l’ampliació del disseny de la ciutat de cara al litoral, com també per les infraestructures que arribaran fins al Besòs, integraran la…
MACBA
L’art de la segona meitat del segle XX a Catalunya es defineix amb una evolució pròpia, interna, autònoma i fins i tot nacional quan cal, però que no deixa mai en cap moment de situar-se en l’àmbit internacional de cada període L’art català de qualsevol estil no es pot entendre sense aquesta contextualització hispànica, europea i universal Això ho ha d’explicar bé el MNAC fins on li pertoca i ho ha de continuar el MACBA Perquè el MACBA és un museu històric i no una sala d’art no és el que els alemanys en diuen Kunsthalle El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d’Art Santa…
Arquitectura i urbanisme prehistòrics de Catalunya
De les coves a les cases Els primers homes que habitaren el territori que actualment és Catalunya eren caçadors i recollectors nòmades que, sempre a la recerca de nous recursos, canviaven periòdicament d’hàbitat al llarg de l’any Ocupaven els abrics rocosos i les coves que reunien millors condicions, i també espais oberts a l’aire lliure, sobretot les platges prop dels rius i del mar L’espai on s’installaven s’estructurava en zones de pas, d’esquarterament d’animals, de talla d’eines de pedra, per jeure-hi, per llençar-hi els rebutjos Ara fa uns 300000 anys l’home dominà el foc, i la llar es…
L’Exposició Internacional de Barcelona del 1929
Amb dotze anys de retard Pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, projectat per l’arquitecte L Mies van der Rohe ECSA Si l’Exposició Universal de Barcelona es va convocar, es desconvocà i es tornà a convocar, de manera que tot van ser presses a la darrera hora, l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 es va obrir dotze anys més tard del moment en què s’havia previst i la seva convocatòria va estar condicionada una vegada més per la política i els esdeveniments internacionals Es pot assegurar que en 150 anys –entre el 1800 i el 1950– no hi hagué cap…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina