Resultats de la cerca

Bibliografia general, segles XIX i XX Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», a La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Alfonso, L «El Arte en Barcelona La escultura», a La Ilustración española y americana , suplement al núm XLVII, Madrid, 22-XII-1886, pàg379 suplement al núm VI, Madrid, 11-1887, pàg118-119 Altés i Aguiló, F X L’Església…

La implantació del Romanticisme, com a reflex ideològic de la Renaixença, va consistir en el redescobriment dels valors històrics i tradicionals que van comportar la represa de la consciència nacional i van cristallitzar en el catalanisme –tant en l’art i la literatura com en la política El realisme, en canvi, va anar guanyant terreny com a resultat d’un nou interès per la realitat propera, és a dir, d’una assimilació dels valors positivistes que implicava una actitud de compromís amb el temps que es vivia Tanmateix, cal tenir en compte que la consolidació progressiva del realisme no va…

Introducció La capacitat de repetició precisa i exacta d’imatges sobre idees, fets i/o objectes observats fou, sens dubte, un descobriment de cabdal importància per a la nostra història i la nostra cultura, tot i que el seu reconeixement social, econòmic i científic no fou immediat L’estampa, valorada en l’actualitat pels seus propis valors plàstics –igual que la pintura o l’escultura–, presentà en els seus orígens una clara vinculació amb el món del llibre, si bé aquesta dependència s’ha anat atenuant amb el pas del temps Tanmateix, la funció que en una època complí el gravat com a simple…

A l’hora de la derrota més cruel, davant l’inapellable fracàs bèllic en la guerra dels tres anys 1936-39, quan Catalunya estava a punt de caure aixafada sota el pes de la bota militar, és fàcil imaginar l’ànim que podia tenir el seu president, Lluís Companys Ell, que era el representant del país, en emprendre l’exili, fugint del propi territori en l’èxode més gran que Catalunya ha conegut mai al llarg de la seva història millenària, es veia abocat a un destí ignorat En terres de França Companys, el dia 5 de febrer de 1939, diumenge, avançant per un camí de muntanya de l’Alt Empordà, pel coll…