Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Bibliografia del disseny industrial
Obres generals Bohigas, O Proceso y erótica del diseño , Barcelona, 1972 Campi Valls, I Iniciació a la història del disseny industrial , Barcelona, 1987 Capella, J Larrea, Q Nuevo diseño español , Barcelona, 1991 Carol, M Diseño Barcelona , Barcelona, 1987 Carol, M Cien años de diseño industrial en Cataluña , Barcelona, 1989 Cau monogràfic de disseny industrial, Barcelona, setembre del 1970 Cirici, A «L’art de la saviesa», Ariel , núm2, Barcelona, juny del 1946 Cirici, A «Una art nova el disseny», Quart Creixent , Barcelona, juliol del 1957 Cirici, A «La estética de lo útil», Revista ,…
L’escultura del Noucentisme
El moviment politicocultural que s’identifica amb el terme Noucentisme va sorgir de la necessitat de definir i d’institucionalitzar l’acció cultural del catalanisme polític que durant el primer terç del segle XX va representar la Mancomunitat de Catalunya, un organisme integrat per les quatre diputacions provincials catalanes A Catalunya la voluntat de renovació estètica, amb Eugeni d’Ors com a promotor indiscutible, es concretà en el camp de les arts plàstiques en la recreació del classicisme mediterrani, el predecessor més influent del qual fou l’escultor rossellonès Aristides Maillol…
La medalla a Catalunya
Després d’una llarga etapa d’inactivitat deguda a circumstàncies diverses, les primeres manifestacions de l’art medallístic a Catalunya van ser les produccions de proclamació reial, realitzades per gravadors argenters locals almenys des del 1724 i inspirades en la medalla barroca europea i, des de la fundació de l’Escola de Disseny el 1775, en la medalla de caràcter neoclàssic i acadèmic, que sembla assentar-se abans de la guerra del Francès Durant el segle XIX l’art medallístic català es desenvolupà sobre aquesta doble base Una primera etapa de dificultats, dominada per l’herència acadèmica…
La comunicació per la imatge impresa
Durant molts segles, les tècniques de reproducció gràfiques han estat l'únic mitjà de reproducció d’imatges i, per tant, en una societat predominantment analfabeta, el principal sistema de comunicació visual Avui, a les portes d’un nou millenni, el gravat cerca, dins un marc exclusivament artístic i elitista, el seu espai a partir de la reglamentació de la seva producció i de la reducció dels tiratges, per tal de protegir el seu mercat Així, es crea una raresa artificial que fuig de l’origen i les característiques principals d’aquesta tècnica, que són la reproductibilitat i la comunicació de…