Resultats de la cerca

L’aire que respirem El planeta Terra és el lloc on viuen milers de milions d’organismes que neixen, creixen i es reprodueixen gràcies als productes que han sabut aconseguir del medi Però, què hi permet la vida i el manteniment de les funcions vitals de tots els éssers vivents Doncs, les substàncies nutritives obtingudes del sòl o dels animals Però no solament això L’escalfor i la llum del Sol També, però no n’hi ha prou Invisible, impalpable, lleugera i absolutament indispensable, una mescla de gasos ens dóna vida cada vegada que penetra dins el nostre cos acomplint el procés de la respiració…

L’humanisme i el primer Renaixement a Itàlia El moviment cultural que se sol designar amb el terme humanisme neix a Itàlia entre la segona meitat del segle XIV i el començament del segle XV, si bé en el camp de les arts figuratives i de l’arquitectura arrela a les primeres dècades del segle XV Tanmateix, es parla preferentment de “primer Renaixement” Les mateixes bases de l’humanisme, amb l’exaltació de la llibertat intellectual i de la capacitat autònoma de creació, que es nodreixen de l’estudi de les humanae litterae , són el punt de partida per a la definició de la nova figura de l’artista…

Les oscillacions elàstiques Si toquem una corda d’una guitarra veurem que oscilla ràpidament També podem observar aquest efecte polsant una simple goma elàstica ben tensa o fent un experiment amb una molla penjada verticalment Si després d’aplicar un pes a l’extrem lliure de la molla el desplacem de la posició d’equilibri i el deixem anar, veurem que el sistema molla/pes inicia un moviment d’oscillació En el cas ideal d’absència de fregament, tots aquests sistemes podrien oscillar de manera indefinida, sempre amb la mateixa amplitud, és a dir, mantenint invariable el màxim desplaçament…

El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…