Resultats de la cerca

Publicitat de la marca de cotxes Hispano Suiza, a “El Mercurio”, març del 1910

Plafons de ceràmica de Xavier Nogués 1921 al celler cooperatiu del Pinell de Brai Terra Alta

Títol del Deute de la Mancomunitat de Catalunya, signat pel seu President, Enric Prat de la Riba

Molí de Fontscalents, a Castellar del Vallès

Sortida de fàbrica a Santpedor Armengué i Planas

El port de Barcelona Josep Coroleu, Guia de Barcelon a, 1887

Antic emplaçament de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya a l'actual sala de juntes, 1924

L’Herboristeria del Rei, fundada el 1818, és l’herbolari més antic de Catalunya i un dels establiments comercials més antics de Barcelona / BERNATPS

Acabada la brillantor de l’estiu, arriba l’estació de les fulles ocres i dels prats rossejants, de les ombres allargassades i les postes de sol llargues i roents, una tardor daurada que és seguida per la tardor freda i desavinent dels arbres nus, despullats, la de Tots Sants i el Dia de Difunts, només mitigada per l’estiuet de Sant Martí La tardor fa pensar que es va cap al fred “De Tots Sants a Sant Andreu, vent i pluja, fred i neu” El sol minva fins al solstici d’hivern, és l’estació de les quatre setmanes d’advent, segons el calendari litúrgic, l’espera penitencial, l’esperança del Nadal…

Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…