Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
L’extermini dels bisons
Ramat de bisons americans Bison bison pasturant en plena praderia Dreamstime - Magann Cada nou agricultor que arribava a la praderia duia bestiar domèstic freturós de pasturatges Per a sobreviure, els pioners necessitaven grans territoris per al conreu i la pastura Necessitaven el territori dels bisons Les immenses ramades migratòries que els indis de la praderia a penes arribaven a inquietar amb les seves més que modestes partides de caça, esdevingueren una nosa que calia eliminar de grat o per força A mesura que creixia aritmèticament la colonització, disminuïa geomètricament la població…
El treball, de la utopia al costumari
Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…
L’associacionisme
El corporativisme local gremis i confraries Les confraries han anat adaptant-se a l’evolució dels oficis que agrupaven A la fotografia, moll de pesca de la Confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar Fototecacom – M Catalán Durant l’antic règim van aparèixer formes associatives destinades a protegir els interessos comuns de diferents grups de ciutadans o camperols Els artesans es van organitzar a l’entorn dels gremis o confraries , que actuaven com a xarxa laboral de relació i informació, preservaven el saber dels diferents oficis i sovint feien de primitives mutualitats que donaven suport als seus…
Debat sobre la cultura popular al segle XXI
Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI Jaume Mascaró i Pons En els àmbits acadèmics hi ha una notable coincidència, des de fa uns anys, a evitar la qüestió de les definicions, com en canvi era costum en els manuals tradicionals Fins i tot, molt sovint es prefereix començar per una declaració explícita sobre la inutilitat de definir un concepte o un terme que serveix per a designar un camp d’estudi o de coneixement El motiu d’aquest rebuig a la definició o, si més no, de les reticències a posar-la com a encapçalament d’un text, és la convicció que les definicions solien…