Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Expedicions al Pacífic. 1789-1794
Els illustrats nascuts, o installats, als Països Catalans van participar d’una manera notable en les expedicions d’exploració de l’oceà Pacífic, que, sovint, tingueren un llarg període de preparació científica i un caràcter internacional És el cas de les expedicions Joan-Ulloa, Amich-Boenechea i Malaspina-Bauzà, que es plantejaren, principalment, objectius geogràfics, naturalistes i cartogràfics Expedició de Malaspina-Bauzà En el període 1735-45, Jordi Joan i Santacília i Antonio Ulloa, militars i cosmògrafs, van dirigir una expedició científica a Sud-amèrica planificada per l’Acadèmia de…
Les companyies de Voluntaris de Catalunya. 1762-1815
La formació de l’exèrcit de lleva, format per una cinquena quinta part escollida a sort entre els homes útils que havien de servir el rei durant vuit anys, no constituïa una qüestió gens adequada a les necessitats d’una societat com era la catalana en aquell moment, que l’endemà de 1714 s’havia llançat a la carrera de la industrialització i del creixement econòmic Una mitja sortida que es trobà a aquesta situació fou la creació, el mes de maig del 1762, d’un cos d’exèrcit professional que es va anomenar Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, amb seu a Barcelona Finançada, en part, per…
Els set cims del món. 1982-1995
L’excursionisme és un producte de les revolucions liberals i romàntiques del segle XIX Els nous mitjans tècnics, per exemple les màscares d’oxigen, i els materials més moderns faran possible les seves diverses variants l’escalada, l’espeleologia, les marxes de regularitat, el senderisme, l’acampada a alta muntanya, el ràfting, l’esquí Els excursionistes poden esdevenir fàcilment naturalistes, etnòlegs, cartògrafs, historiadors o filòlegs, amateurs Els sostres del món L’excursionisme català En l’excursionisme català conflueixen com a mínim tres factors En primer lloc, l’interès pel coneixement…
Botànics i perfumistes. 1717-1801
La botànica ha estat considerada la ciència estellar de la Illustració Entre altres raons, per les seves connexions amb l’agricultura científica i l’alimentació humana i animal, la medicina, la farmàcia, la perfumeria i la cosmètica Als Països Catalans, després de 1714, els centres de recerca es trobaven a les ciutats que les monarquies absolutes havien transformat en capitals polítiques i administratives París, Madrid o Londres Botànics i perfumistes El 1623, Joan Salvador i Boscà Calella 1598 - Barcelona, 1681, apotecari de Barcelona, inicià un herbari que, al segle XXI, encara es conserva…
L’hinduisme
Aquest mapa consta de dues parts en primer lloc s’ha centrat l’atenció en el territori de l’actual estat indi, en el qual hem destacat la divisió per regions o estats federats És important distingir entre el que és l’Índia històrica i l’Índia política Històricament parlant, l’Índia inclou els territoris que avui formen els estats del Pakistan i Bangladesh En el moment de la descolonització de l’Índia 1947, després d’episodis de violència sagnant entre musulmans i hindús, la Gran Bretanya va optar per la separació de territoris en funció de la majoria religiosa El Pakistan es va fundar com a…
Del Modernisme al Noucentisme. 1888-1920
El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…
Les revolucions liberals. 1808-1868
Els sectors més dinàmics de la societat catalana iniciaren algunes de les grans revolucions liberals del segle XIX, o bé s’hi implicaren directament El començament d’aquestes revolucions se situa en el conjunt de processos contradictoris generats al final del segle XVIII per la Revolució Americana del 1776 i la Revolució Francesa del 1789 Una revolució liberal és una revolució política el seu marc són els estats Els sectors de la societat catalana implicats en les revolucions liberals es localitzaren inicialment en dos regnes el de França i el de les Espanyes Però també a la Itàlia en…
Els assentaments humans
L’assentament de la població sobre la Terra ha tendit a concentrar-se progressivament, especialment els darrers dos-cents anys, per bé que amb ritmes diferents segons les àrees Aquest procés de concentració ha generat i genera grans espais urbans que constitueixen l’element més visible del paisatge del món actual Aquest mapa presenta una mirada molt contemporània d’aquest fet, a partir de la cartografia de tres variables diferents i relacionades la taxa d’urbanització, és a dir, el percentatge de la població total que es considera que viu en ciutats, el 2001, la localització de les noranta-…
Els pobles oceànics
Aquest mapa tracta de localitzar els principals grups aborígens que habiten actualment el continent australià i les illes del Pacífic El terme aborigen prové del llatí i significa ‘des del començament’ o ‘des dels orígens’ ab-origine s’utilitza en aquest àmbit territorial per a fer referència als primers pobladors i els seus descendents actuals No apareixen en aquest mapa tots els grups que existeixen només a Austràlia n’hi ha més de 250, sinó que es pretén mostrar pobles representatius de les diferents àrees geogràfiques illes, desert, costa i àrees fluvials L’àmbit d’Austràlia i del…
L’urbanisme il·lustrat català a París, Amèrica i Odessa. 1759-1794
Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…