Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Pau del Rosso, degà de la Seu de Barcelona (1650-1654)
El 22 de juliol de l’any 1650, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau del Rosso Segles XVI – XVII, degà i canonge de la seu de Barcelona diputat militar Joan Pau de Lloselles i de Prats, donzell diputat reial Bernat Ferrer i Viladomar, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jacint Sansa, canonge d’Urgell oïdor militar Lluís de Valencià, donzell oïdor reial Vicenç Ferriol, ciutadà honrat de Barcelona Tal com era costum, el dia 1 d’agost prengueren possessió dels seus càrrecs els nous diputats i oïdors, que el dia següentvisitaren el virrei…
Pau Claris i Casademunt, canonge de la Seu d'Urgell (1638-1641)
El dia 22 de juliol de l’any 1638, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau Claris i Casademunt, canonge de la seu d’Urgell diputat militar Francesc de Tamarit i de Rifà, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Josep Miquel Quintana, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Jaume Ferran, canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Rafael Antic, donzell domiciliat a Barcelona oïdor reial Rafael Cerdà, ciutadà honrat de Girona Signatura de Pau Claris ECSA Pau Claris Barcelona 1586 – 1641 era fill de Joan Claris, doctor en drets, i de…
1714-1931: Pervivència del catalanisme
Deixant de banda el caràcter internacional del conflicte dinàstic hispànic arran de la mort de Carles II, la confrontació entre austriacistes i filipistes que s’encetà el 1705 comportava, també, la collisió entre dues maneres de concebre l’organització de l’Estat confederal l’una i centralista l’altra, a més de la defensa d’unes idees economicosocials contraposades Amb el triomf de l’absolutisme borbònic i retrògrad, el conjunt de la Monarquia espanyola va caure en una llarga etapa d’immobilisme polític i de fracàs econòmic Per als territoris catalans de l’antic Regne d’Aragó, la guerra va…
Pasqual Maragall i Mira (2003 - )
«Catalunya és una nació Voldria que de tan natural, aquesta expressió deixés d’enutjar els uns i de sobreexcitar els altres Per damunt de tot Catalunya ha de ser un país modern, segur de les seves possibilitats i de les seves ambicions» Intervenció en el debat de política general, 28 de setembre de 2004 El 16 de desembre de 2003, Pasqual Maragall Barcelona 1941, polític, era investit 127è president de la Generalitat de Catalunya pel seu Parlament Un mes abans, la candidatura del Partit Socialista de Catalunya–Ciutadans pel Canvi que ell liderava havia obtingut la majoria de vots a les…