Resultats de la cerca

A la Mediterrània Occidental, a Europa i al nord d’Àfrica, la lenta descomposició de les estructures polítiques de l’imperi Romà com també l’escàs dinamisme dels regnes bàrbars que el succeïren i la progressiva difusió de les creences i les formes de vida del cristianisme primitiu, van deixar el futur molt obert Aquesta és una clau que pot explicar els èxits politicomilitars i culturals de l’islam i la seva expansió a Occident Límits de la "Marca Hispànica" i dues capitals Aquisgrà i Bagdad 998 Els califats omeia i abbàssida Si el 711 els exèrcits berbers i àrabs penetraren a la Península…

Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…

La guerra de Successió a la corona de les Espanyes 1704-1715 fou una guerra europea que, en alguns aspectes, continuava la primera que s’havia esdevingut la guerra dels Trenta Anys 1618-1658 Com que alguns punts de l’Amèrica del Nord foren, també, escenari bèllic, alguns autors han escrit que la guerra de Successió fou la primera guerra mundial de la història Els escenaris bèllics de la guerra de Successió La decisió sobre la tria del successor d’una corona, quan mancava el descendent “natural”, fou el detonant El fons de la qüestió era la competència entre monarquies absolutes…

Al segle XVI hi hagué catalans que participaren, des de l’Església Catòlica, en la construcció de nous instruments pedagògics que encara al segle XXI continuen demostrant eficàcia En són exemples espectaculars la creació de les dues primeres universitats gestionades per la Companyia de Jesús i l’inici de l’ensenyament primari gratuït que posà en marxa l’orde dels Escolapis Universitats jesuïtes Ignasi de Loiola –el noble basc format a Montserrat, Manresa, Barcelona, Alcalá de Henares, París, Venècia, Jerusalem i Roma–, fundà a París el 1540 la Companyia de Jesús, un orde catòlic destinat a…

L’any 1995 va néixer, amb la quarta ampliació de la Comunitat, l’Europa dels 15, que incorporà Àustria, Finlàndia i Suècia al conjunt de països que ja en formaven part El 2002, una nova ampliació va fer arribar el nombre de membres a 25 En aquest cas, les negociacions van comportar l’adhesió de deu països nous Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre A partir del 2007 es pot començar a parlar ja de l’Europa dels 27, atès que Romania i Bulgària s’hi van incorporar com a membres de ple dret, tot i que amb algunes restriccions respecte…

A partir de la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945, alguns dels sectors més sensibilitzats de la societat catalana van assajar d’intervenir en el tipus de participació que l’estat espanyol havia de tenir en les noves organitzacions econòmiques i polítiques internacionals El mateix 1945 van contribuir a fer que la dictadura espanyola no fos admesa a l’ONU El 1959 van intervenir en el sentit que l’estat espanyol s’integrés a l’OECE, creada el 1948 El 1986 van aconseguir que el “no” guanyés a Catalunya en el referèndum sobre l’entrada de l’estat espanyol a l’OTAN Organitzacions polítiques i…

Els “feliços anys vint” no van durar gaire El crac de la Borsa de Nova York del 1929 va posar en el primer pla de l’actualitat una realitat en la qual feia temps que es covava una perillosa caiguda dels ritmes de creixement de l’economia dels països industrialitzats, que, a la dècada del 1930, se’n diria la Gran Depressió La societat catalana, en bona part inserida en l’Europa industrialitzada i urbanitzada, en crisi i fortament connectada amb països americans, que també tenien plantejats problemes greus, va assajar diversos tipus de resposta a la crisi del 1929 Una resposta fou l’Estatut d’…

Els estats de la corona de Catalunya-Aragó, incorporats, des dels anys 1479, 1519 i 1580, a imperis confederats cada cop més grans, van mantenir els propis sistemes polítics les generalitats o, per exemple, el Consell de Cent de Barcelona fins al període de 1713-14 Seguint la llarga tradició d’unions matrimonials que podien significar federacions o unions de territoris com ara el casament, el 1137, del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, l’hereva del regne d’Aragó, l’opció matrimonial del 1469 va tenir conseqüències polítiques deu anys més tard Mediterrània occidental vers el…

Alguns dels caps més clars de la societat catalana dels anys 1950-60 van utilitzar els mapes per a rebutjar el món bipolar, dividit en dos blocs antagònics, que volia configurar la Guerra Freda Les seves anàlisis es basaven en la geografia sobretot demografia, en la història i en l’economia Alguna de les seves conclusions polítiques fou, per exemple, la idea de Tercer Món, que ha tingut molt èxit D’altres, són menys conegudes Carles Pi i Sunyer, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya encarregà, el 1937, una ‘geopolítica de Catalunya’ a un equip format per un joveníssim…