A la Mediterrània Occidental, a Europa i al nord d’Àfrica, la lenta descomposició de les estructures polítiques de l’imperi Romà (com també l’escàs dinamisme dels regnes bàrbars que el succeïren) i la progressiva difusió de les creences i les formes de vida del cristianisme primitiu, van deixar el futur molt obert. Aquesta és una clau que pot explicar els èxits politicomilitars i culturals de l’islam i la seva expansió a Occident.

Límits de la "Marca Hispànica" i dues capitals: Aquisgrà i Bagdad (998)

Els califats omeia i abbàssida

Si el 711 els exèrcits berbers i àrabs...