Resultats de la cerca

Consideracions generals Elements principals d’un canyó submarí D Amblàs i M Canals Lluny de ser monòton, com hom creia fins fa unes dècades, el relleu submarí és tan o més accidentat que el terrestre Així, al fons del mar hi ha grans serralades i fondalades, i també muntanyes aïllades i valls de dimensions iguals o superiors a les principals valls de les terres emergides De valls submarines, com a terra, n’hi ha de diferents tipus, segons llur gènesi i característiques morfològiques A les latituds altes són comuns els solcs glacials, no només a terra sinó també a mar Davant de les grans…

Les conques marines Corba hipsogràfica mundial, que mostra la distribució d’altures i profunditats de la Terra A l’esquerra de la figura, l’histograma horitzontal indica la freqüència de la distribució de les elevacions i de les fondàries en intervals de 1000 metres Biopunt, original de K Jennet Una mica més de les 2/3 parts de la superfície de la Terra són recobertes d’aigua Aquesta proporció no és igual als dos hemisferis a causa de la distribució irregular dels continents, que limiten les conques oceàniques i deixen una proporció més gran de terra a l’hemisferi nord Les tres grans conques…

La serralada de l’Himàlaia, a la fotografia en visió de satèllit, és una de les unitats fisiogràfiques més sobresortints de la Terra Com les altres unitats, l’Himàlaia és el resultat de l’acció de processos diversos —sedimentaris, volcànics i magmàtics d’altres tipus, de plegament i fracturació, d’erosió, i encara d’altres— desenvolupats al llarg de milions d’anys Tots aquests processos són interrelacionats, i avui hom disposa d’un cos doctrinal coherent i sòlidament fonamentat que explica els processos geològics més importants i les seves relacions la tectònica de plaques L’Himàlaia és el…

Consideracions generals Les parts fondes de les cavitats constitueixen el medi més característic de la fauna troglòbia Les condicions ambientals hi són remarcablement estables, i els recursos tròfics, poc espectaculars però força regulars La fotografia, presa a la cova de la Fou de Bor Cerdanya, mostra alguns biòtops típics, com la base amarada d’aigua de les colades estalagmítiques, i els petits bancs d’argila Lluís Auroux Durant molt de temps les cavitats subterrànies es consideraren desproveïdes d’interès biològic, i les primeres troballes d’animals cavernícoles, fetes entre els segles…

Variacions litològiques del Cretaci superior al llarg del marge oriental d’Ibèria Servei de Fotografia/C BM, original de Ramon Salas En aquesta regió, la superseqüència del Cretaci superior és limitada per dues discontinuïtats majors La inferior se situa per sota de les arenes d’Utrillas Aquesta discontinuïtat es caracteritza per una important etapa d’erosió amb carstificació i entrada massiva de sediments siliciclàstics Tot plegat indica una emersió generalitzada de les conques del domini considerat, si més no, de bona part dels seus sectors marginals Al mateix moment també hi…

L’omnipresència bacteriana Es difícil trobar sobre la Terra llocs on no hi hagi bacteris Aquests microorganismes han colonitzat tots els hàbitats que poden allotjar la vida, és a dir, llocs on hi ha aigua en estat líquid i hi ha disponibilitat de nutrients energètics i plàstics per a mantenir el funcionament d’una cèllula Els bacteris han aconseguit colonitzar ambients que des del punt de vista de l’home són autènticament extrems, i en els quals es fa difícil imaginar que hi puguin haver formes vives Així, per exemple, trobem bacteris multiplicantse en aigües molt calentes, que brollen prop…

Els cefalòpodes són predadors fonamentalment adaptats a la vida pelágica, per la qual cosa llurs sistemes sensorial, nerviós i locomotor són complexos Alliberats de la vida bentònica, l’eix dorsiventral de llur morfologia externa correspon a l’eix àntero-posterior anatòmic així, el mantell i les estructures associades ocupen un extrem del cos oposat al cap, i la cavitat pallial ocupa la base del cos El nom de la classe és illustratiu però equívoc, atès que els tentacles, situats entorn de la boca i units per una membrana intertentacular més o menys estesa, són d’origen cefàlic i només el sifó…

La base del Terciari La geometria de la Conca de l’Ebre es pot definir a partir dels tres mapes referents a la posició topogràfica de la base del Terciari de l’Ebre i de les relacions que aquesta superfície manté amb les formacions geològiques que la limiten per sobre i per sota A dalt, mapa d’isòbates de la base del Terciari autòcton de la Conca de l’Ebre, traçat a partir de dades obtingudes per sondatge sondatges marcats amb cercles blaus i correlacionades mitjançant els perfils de sísmica de reflexió, gairebé tots de recerca petroliera Aquest mapa ha permès d’establir les correlacions d’un…

Aquesta subclasse, la més important dels cianòfits, comprèn representants que formen veritables filaments, en els quals les cèllules es disposen en tricomes La fragmentació dels filaments en hormogonis és una de les formes de reproducció més usuals Els tres ordres que la componen es distingeixen segons la capacitat per a formar heterocists o per a produir ramificacions veritables Les oscillatorials Cianofícies de l’ordre de les oscillatorials 1 Trichodesmium erythraeum a/b Ix 25/x 300 2 Oscillatoria margaritifera a/b x 25/x 500 3 Schizothrix vaginata a/b x 800/ × 1000 4 Spirulina subsalsa x…

Els fragments del sòcol paleozoic Els sistemes del paleozoic Els números indiquen l’edat en milions d’anys Maber Les roques més profundes i més antigues que afloren dins l’àmbit dels Països Catalans, i que s’han pogut datar amb seguretat, pertanyen a l’Era Paleozoica Aquestes roques sofriren una evolució complexa que culminà amb el seu plegament i amb la formació d’un relleu que conduí a l’aixecament d’una gran serralada, anomenada Serralada Herciniana o Varisca Aquesta serralada, atacada per l’erosió, quedà completament arrasada cap al final del Paleozoic, i es formà una gran superfície més…