Resultats de la cerca

La tortuga babaua Caretta caretta és la més corrent de les tortugues marines a la Mediterrània i l’única que sembla reproduir-s’hi d’una manera regular Josep M Barres La tortuga babaua presenta una closca ovalada i allargassada, amb cinc escuts costals per banda i tres escuts inframarginals sense porus també per banda en els joves, els escuts són carenats El dors és bru vermellós, amb ratlles de color bru fosc, que es perden en envellir l’animal la part ventral és groguenca Mesura des de 50 mm en néixer fins uns 120 cm quan és adulta És la tortuga més abundant a la Mediterrània…

Cria a la tundra àrtica i subártica i hiverna als oceans Atlàntic i Pacífic Raríssim a la Mediterrània, l’única citació existent dels Països Catalans és un exemplar isolat el 040582 al Barcarès Rosselló, vist pel Grup Ornitològic Rossellonès, i que entra de ple al període de màxim moviment migratori de l’espècie

Repicatalons de Lapònia  Calcarius lapponicus Les zones de cria més properes d’aquesta espècie es troben al N de la península escandinava i de Rússia i s’observa amb regularitat més al S, des de Dinamarca fins a la Gran Bretanya És per això un ocell excepcional a la regió mediterrània Solament ha estat citat als Països Catalans un cop un exemplar mascle amb el plomatge hivernal, capturat als Columbrets el 071072, mentre hom anellava migradors Sit cara-roig  Emberiza bruniceps La presència d’aquest sit d’origen asiàtic és excepcional a les nostres terres, ja que a països europeus molt més…

L’única citació obtinguda als Països Catalans d’aquesta espècie nord-europea és l’observació de 25 exemplars, per cert molt ben vistos, al llac de Lanoux, situat a la vall de la Grave el 190859 És molt possible que la manca de més dades del passerell bec-groc a tota la regió mediterrània occidental sigui deguda a la facilitat amb què es confon amb el passerell comú Carduelis cannabina

Pterula multifida , l’única espècie de la família que viu al nostre país, forma feixos de branques molt fines, denses, verticals, de color bru ocraci vers la base i blanquinós a la part alta, de consistència cartilaginosa, dura i elàstica L’estructura és dimítica Viu en boscos de coníferes i boscos mixtos, entre les acícules i la fusta morta, i el seu aspecte varia força segons l’hàbitat i l’edat

Aquesta és una espècie molt rara a la Mediterrània Ha estat citada solament en 4 cops, 3 dels quals són referències bibliogràfiques antigues un exemplar a la badia d’Alcúdia, Mallorca, el juny de 1924 un altre a la mateixa badia, l’agost de 1925 un darrer exemplar a 35 milles al WNW de Menorca el 160726 i una única observació recent d’un ocell a 5-6 milles de la costa del Maresme, el 070184

Aquest ordre comprèn una única família, els batracoídids, i una única espècie a les nostres mars Són peixos de cos deprimit a la regió anterior i comprimit cap enrere, amb escates cicloides poc desenvolupades i incloses en una pell d’abundosa mucositat, i amb una línia lateral simple o múltiple, on algunes espècies presenten fotòfors El cap és ample, deprimit i dotat d’una gran boca de premaxillars protràctils i d’ulls ben separats i dorsilaterals unes dents fortes i còniques se situen sobre les mandíbules i el paladar La regió occipital, els opercles i els…

Nidificador del N i NE siberià, hiverna al Japó i al S i SE de la Xina, amb divagants hivernals a la regió de l’índia A l’Europa s’han controlat exemplars a diversos països, entre els quals Itàlia, França i Suïssa, però, atesa la distribució de l’espècie, la major part de les citacions deu correspondre a individus escapats de colleccions zoològiques, on és un hoste comú Aquest és també probablement l’origen de l’única citació existent a la península Ibèrica, la d’un mascle fotografiat a l’albufera de València el 150284

L’ordre dels pteroclidiformes Pteroclidiformes , que comprèn l’única família dels pteròclids, amb 2 gèneres i 16 espècies, aplega uns ocells terrestres, propis de les zones àrides i àdhuc desèrtiques, semblants a perdius dotades de llargues cues, però més pròximes als coloms que a qualsevol altre ordre d’ocells Tant és així que sovint s’han inclòs entre els columbiformes, que considerarem tot seguit Tant la xurra com la ganga són sedentàries a les terres catalanes, però la seva àrea de distribució és molt limitada, d’acord amb l’especialització del seu hàbitat Una tercera…

Es tracta d’una família cosmopolita formada per una única espècie, Hippuris vulgaris , que viu submergida a les aigües dolces i encalmades de les zones temperades i fredes de l’hemisferi boreal A casa nostra es fa, rara, en algunes valls pirinenques i en comptades localitats del litoral català H vulgaris és una herba tendra, d’uns dos o tres pams, de rizoma reptant i d’abundants tiges erectes que duen nombroses fulletes allargades i verticillades, de vuit a dotze a cada nus Floreix molt rarament, sobre brots efímers que sobresurten de l’aigua Les floretes, molt poc aparents,…