Resultats de la cerca

Espadats calcaris i pinedes de pinassa que flanquegen la rambla de Sellambres, a ponent de Morella Ramon Dolç Els ports de Morella 21, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els ports de Morella formen un ampli conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del Sistema Ibèric valencià Estan formats fonamentalment per calcàries cretàcies, modelades per una sèrie de falles tectòniques i processos erosius, que han configurat un paisatge d’imposants moles separades per valls En aquest sentit, destaca la mola de Garumba 1143 m, a l’oest de Morella, la mola del …

Pendents sud-orientals de la serra de la Penya-roja Ramon Dolç Les serres de la Penya Roja, la Carrasqueta i els Plans 215, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Des de Tibi i Xixona fins a Alcoleja se succeeixen una sèrie de muntanyes que fan de frontera entre el món biogeogràfic valencià i el desert alacantí, tot dins d’un marc geològic amb forta dominància de materials del Terciari Cap al sud es troba la serra de Penya-roja, que separa Tibi de Xixona i és coronada per la penya de Migjorn 1226 m i vorejada de barrancs espectaculars, com el de la Llibreria, prop…

Les muntanyes bètiques atenyen també els Països Catalans i ho fan de manera prou poderosa Hi penetren en direcció E-W i, amb llur empenta incontenible, evaginen la corba tibant del litoral valencià, que esdevé així alterosa punta de llança avançada devers les Pitiüses les quals, en rigor, no en són sinó una prolongació mar enllà Les muntanyes diàniques, en efecte, representen el sector terminal del Sistema Bètic Constitueixen un conjunt geogràfic de primera magnitud, netament diferenciat de les planes alluvials que interrompen o dels relleus ibèrics que deixen al NW territori serrànic El…

Un sector del vessant solell de la serra del Carxe Vicent Sansano El Carxe 218, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Carxe constitueix un massís prebètic, situat al terme de Jumella, en la regió de Múrcia, per bé que s’hi trobi població de parla catalana S’hi accedeix per una pista forestal que s’inicia al km 42 de la carretera del Pinós a Jumella És una serra molt escarpada, amb la cota màxima en el cim anomenat el Carxe, de 1371 m d’altitud Els materials que la formen són dolomies, margues, arenes i calcàries amb orbitolines, tots ells del Cretaci El que més…

El barranc del Lagrimal conté una de les millors mostres de vegetació de la serra de les Salines A la imatge s’aprecien restes de carrascar amb arboç i alguns roures de fulla petita Quercus faginea Rafael Paulo La serra de les Salines 216, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de les Salines és un important massís de l’Alt Vinalopó, que s’interna en la regió de Múrcia, i té el seu punt culminant en la Capilla del Fraile, a 1239 m Pertany a les unitats prebètiques i està format per calcàries, gresos i margues del Cretaci Els vessants de la cara sud-est…

El paisatge de Picancel és bàsicament definit per un mantell forestal dominat per les pinedes de pi roig i per l’alineació d’espadats conglomeràtics que se succeeixen d’est a oest Oriol Alamany La serra de Picancel i la riera de Merlès 214, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Picancel és una petita serra, situada al límit entre els Prepirineus del Berguedà i l’altiplà del Lluçanès, que pertany a la Depressió Central Catalana És un espai representatiu de la muntanya mitjana submediterrània de l’interior de Catalunya L’acompanyen els contraforts de la serra de la…

La Depressió Central catalana és constituïda per un seguit de terres planes i de baixa cota, normalment per sota dels 300-400 m, situades al nucli continental del Principat, a ponent dels altiplans segàrrics Representa una immensa cubeta on desguassen els nostres principals rius pirinencs, drenada a son torn pel cabalós Ebre que reïx a abandonar-la per una única zona sudoriental on el Sistema Pre-litoral es deprimeix El territori queda netament delimitat al N, a l’E i al S per les vores ostensibles de la depressió, situades com hem dit entre les cotes 300-400 m, d’acord amb la línia Tamarit-…

Tot el rerapaís valència, allò que, a grans trets, hi constitueixen les terres de parla castellana, es configura com un territori muntanyós, fisiogràficament bastant complex, conca mitjana d’una important sèrie de rius que vénen de terres aragoneses i manxegues Aquest conjunt de contraforts muntanyosos és designat amb el nom de territori serrànic, a partir de la denominació d’una de les seves comarques més caracteritzades La delimitació del territori serrànic és totalment convencional hom podria dir que el territori és allò que resta del País Valencià havent ja considerat totes les altres…

Cingles del vessant nord-est de la serra del Sit Rafael Paulo La serra del Sit 222, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Sit està situada entre les comarques de l’Alacantí i les Valls del Vinalopó, dominades àmpliament pel seu cim, de 1127 m d’altitud Des del punt de vista tectònic, pertany a la unitat denominada Prebètic d’Alacant, i està formada per calcàries, margues i gresos del Cretaci, materials afectats per multitud de falles que donen lloc a formes de relleu característiques, amb vessants de pendents molt forts cap al nord i est, i més suaus cap al sud-…

Els Prepirineus centrals Penya-segats calcaris, pinedes i rovires són els principals components paisatgístics del territori prepirinenc, tal com es fa palès en aquesta visió de la Serra d’Aubenç Alt Urgell J Nuet i Badia El sollevament dels materials silícics antics i profunds que la tectònica alpina enlairà en l’eix pirinenc bàsic, féu rossolar, esqueixats, els sediments calcaris, més moderns, que tenien al damunt Per això, a banda i banda dels Pirineus axials, silícics, hom troba aquests materials calcaris disposats en relleu en costes i fent cingleres característiques són els Prepirineus…