El barranc del Lagrimal conté una de les millors mostres de vegetació de la serra de les Salines. A la imatge s’aprecien restes de carrascar amb arboç i alguns roures de fulla petita (Quercus faginea).
Rafael Paulo
La serra de les Salines (2.16), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
La serra de les Salines és un important massís de l’Alt Vinalopó, que s’interna en la regió de Múrcia, i té el seu punt culminant en la Capilla del Fraile, a 1239 m. Pertany a les unitats prebètiques i està format per calcàries, gresos i margues del Cretaci. Els vessants de la cara sud-est són molt abruptes i aporten les seves aigües a la llacuna de Les Salines, que es troba al peu de la serra, en les proximitats del poble del mateix nom. Els mecanismes erosius han originat els glacis que caracteritzen geomorfològicament aquesta serra. A les obagues de la zona basal, sobre sòls esquelètics i carbonatats, s’hi desenvolupa una brolla poc densa de timó i romer, caracteritzada per la bufalaga tintòria, la gatosa i l’estepa de muntanya, acompanyades de pistolòquia (Aristolochia pistolochia). A àrees especialment ombrívoles i favorables de les obagues (per sobre dels 900 m i en els sòls més profunds), domina el carrascar amb arboç, on es presenten també el roure valencià, el galzeran i el marfull, acompanyats de coscoll, càdec, lligabosc, roja, etc. Per sobre dels 1000 m, sobre sòls poc desenvolupats, domina la comunitat d’escabiosa i eriçó (Scabioso-Erinaceetum anthyllidis), amb Sideritis incana, Helianthemum croceum, Genista mugronensis, i on encara són presents el romer i el timó.
Entre la zoocenosi, cal destacar la importància d’aquest indret com a lloc de refugi i nidificació d’un bon nombre de rapinyaires (àguiles marcenca i calçada, astor, esparver, aligot, xoriguer petit, etc.), i també de passeriformes (terrerola rogenca, pit-roig, còlit gris) i mamífers com el porc senglar i la rabosa.