Cingles del vessant nord-est de la serra del Sit.
Rafael Paulo
La serra del Sit (2.22), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
La serra del Sit està situada entre les comarques de l’Alacantí i les Valls del Vinalopó, dominades àmpliament pel seu cim, de 1127 m d’altitud. Des del punt de vista tectònic, pertany a la unitat denominada Prebètic d’Alacant, i està formada per calcàries, margues i gresos del Cretaci, materials afectats per multitud de falles que donen lloc a formes de relleu característiques, amb vessants de pendents molt forts cap al nord i est, i més suaus cap al sud-oest.
Les biocenosis existents estan molt influïdes pel fort contrast tèrmic i pluviomètric que es dona entre l’obaga i la solana. A les faldes tèrmiques domina la timoneda d’esparbonella blanca (Stipo-Sideritetum leucanthae), amb Thymus longiflorus, T. zygis i Teucrium carolipaui. A les faldes de l’obaga, en canvi, domina la màquia de coscoll i margalló (Querco-Lentiscetum), amb arçot, trompera fràgil i arraià. Entre els 600 i els 1000 m es desenvolupa la brolla de romer i bruc d’hivern amb esteperola (Anthyllido-Cistetum clusii), amb albada, tuferola (Helianthemum marifolium), i romer blanc (Helianthemum syriacum); però a les fissures profundes i relativament amples és substituïda per la màquia d’arçot i savina (Rhamno-Juniperetum phoeniceae), amb càdec, arboç, argelaga, aladern, la didalera Digitalis obscura, etc. A la part més alta es troben taques de carrascar amb noguerola.
Entre els representants dels diferents grups de fauna vertebrada poden assenyalar-se la sargantana ibèrica i la colobra llisa meridional (rèptils); l’aligot, el ballester, el cucut reial, el cuaenlairat, la gralla de bec vermell i el pinsà (ocells); i, entre els mamífers, la rata cellarda, el porc senglar, la rabosa i la fagina.