Resultats de la cerca

Aquest jaciment se situa uns 2 km a l’W de Martorell, prop de la carretera que uneix aquesta població amb Piera les restes de plantes apareixen en argiles i limolites de color groguenc que es localitzen immediatament per sobre de les argiles blavoses i que, pel seu contingut en fauna fòssil, s’han pogut datar com a pertanyents al Languià-Serravallià Aquestes plantes poblaven els voltants de zones pantanoses costaneres i les vores dels cursos d’aigua i formaven boscos, fins allà on els ho permetia la humitat El percentatge de restes de petits folíols que pertanyen a lleguminoses arbòries i…

Prop de Sant Sadurní d’Anoia afloren capes d’arenes més o menys compactes i d’argiles de colors groguencs i, localment, molt micàcies Les empremtes foliars s’han trobat pels volts de Monistrol, prop del riu Anoia Aquests dipòsits corresponen a fàcies de tipus costaner on abunden els sediments detrítics de grau mitjà, en els quals es van acumular les restes vegetals que arrossegaven els cursos d’aigua també han aparegut en alguns punts d’aquesta zona equinoïdeus fòssils Aquestes capes són més modernes que les que afloren prop de Martorell, i hom les situa en el Serravallià-Tortonià,…

Mapa de distribució dels jaciments de cormòfits als Països Catalans Distrimapas, original de l’autor Els jaciments paleozoics més importants, i pràcticament els únics, es troben a la petita conca carbonífera de Sant Joan de les Abadesses Ripollès, uns 10 km al NE de la ciutat de Ripoll La petita conca té a penes uns 15 km de llarg per uns 2 km d’ample, aproximadament uns 30 km 2 s’estén pel flanc S de la serra Cavallera des d’Ogassa i Surroca fins a Sant Joan de les Abadesses En aquests estrats carbonífers apareixen jaciments d’hulla que foren explotats durant el segle passat i l’actual, i…

Els aqüífers en roques fissurades Tradicionalment, les zones ocupades per materials antics molt diagenitzats i heterogenis esquists, pissarres, etc han estat considerades impermeables Dins d’aquest qualificatiu, hom inclou altres roques cristallines més homogènies, com són els granits i els gneis El gran avanç en les tècniques de perforació ràpida en roques dures rotopercussió ha permès fer milers de pous a les àrees d’escut de tot el món escut brasiler, africà, etc, que han demostrat l’existència d’un complex medi aqüífer fissurat molt anisòtrop, especialment en el segon grup de roques…

El vastíssim món dels fongs pot ésser exemplificat de diferents maneres una flota d’alzinois Armillariella mellea pot illustrar molt bé aquests organismes multiformes Efectivament, els fongs són organismes d’aparell vegetatiu poc visible, però d’una gran eficàcia en l’obtenció de matèria orgànica assimilable, que han abocat tota la seva creativitat evolutiva en la diferenciació d’aparells fructífers molt elaborats, sovint d’una gran varietat i bellesa, tant a escala macroscòpica com microscòpica La fotografia correspon a un dels molts casos en què el fong desenvolupa un carpòfor ben…

La relació entre la disponibilitat hídrica i la producció del bosc es fa palesa en aquesta gràfica, en la qual es relacionen els valors mitjans de la producció amb la mitjana dels valors del coeficient evaporatiu en diferents províncies Carto-Tec, original de l’autor Si hi ha una característica que destaqui especialment en el clima dels Països Catalans és la coincidència de l’estació més càlida de l’any, l’estiu, amb l’època més eixuta Es tracta d’un tret característic dels climes de tipus mediterrani que planteja un repte seriós a les comunitats naturals La precipitació tendeix a caure…

Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids Testudinidae L’únic…

Els ocells i l’acció de l’ésser humà L’expansió dels gavians i gavines com a ocells lligats a l’activitat humana ha estat molt espectacular en els darrers anys, fins a fer-ne un hoste habitual en tota mena d’ambients rics en residus És així com a la tradicional i ja antiga presència de gavines en els conreus litorals, com les que sempre han acompanyat la llaurada al delta de l’Ebre, en cerca l’aliment descolgat per la relia a dalt, s’han sumat modernament les colònies abundoses de gavians als abocadors d’escombraries de tot el país, fins a molts quilòmetres terra endins a baix Així, aquests…

Són artròpodes quelicerats de vida aquàtica, originalment marins i molts d’ells adaptats progressivament els actuals encara són marins al règim d’aigua dolça El seu cos és de llargada molt variada i és format per un escut cefalotoràcic prosoma i per un abdomen opistosoma acabat en un tèlson punxegut, generalment en forma d’agulló Quant a la sistemàtica, hom els assigna la categoria de classe, contraposada a la classe dels aràcnids o quelicerats terrestres, i els subdivideix en tres grups ben definits els aglàspides, els euriptèrides i els xifosurs Els euriptèrides i els xifosurs són grups…

El plàncton marí El plàncton és el conjunt d’organismes que viuen en suspensió a l’aigua Encara que alguns tinguin moviment propi, el moviment passiu provocat pel desplaçament de l’aigua és sempre més important El component algal del plàncton, anomenat fitoplàncton, és constituït per algues unicellulars, que poden ser lliures o poden formar colònies Els organismes més abundants del fitoplàncton marí són les diatomees o bacillariofícies, les dinofícies, les coccolitoforals haptòfits, alguns altres grups de flagellats i, ocasionalment, cianofícies Tots són autotròfics, és a dir, utilitzen l’…