Prop de Sant Sadurní d’Anoia afloren capes d’arenes més o menys compactes i d’argiles de colors groguencs i, localment, molt micàcies. Les empremtes foliars s’han trobat pels volts de Monistrol, prop del riu Anoia. Aquests dipòsits corresponen a fàcies de tipus costaner on abunden els sediments detrítics de grau mitjà, en els quals es van acumular les restes vegetals que arrossegaven els cursos d’aigua; també han aparegut en alguns punts d’aquesta zona equinoïdeus fòssils. Aquestes capes són més modernes que les que afloren prop de Martorell, i hom les situa en el Serraval·lià-Tortonià, problablement en les fases terminals del Miocè mitjà. De l’estudi d’aquesta flora fòssil es dedueix que, pels voltants de l’antiga línia de costa es desenvolupava una vegetació que donava lloc a boscos en les zones més humides, sobretot prop de les aigües, tot formant boscos galeria a tots dos costats dels cursos fluvials. Lluny de les àrees amb prou humitat, que no devien ser gaire àmplies, hi deuria haver les plantes de caràcter més àrid, que formaven petites agrupacions o eren aïllades, i entre les quals hi hauria les lleguminoses microfil·les, de les quals s’han recollit gran quantitat de restes; aquest jaciment ha arribat a la seva màxima esplendor, tant pel nombre d’empremtes que hi apareixen, com pel de les espècies classificades.
L’estudi estadístic dels limbes foliars revela que un 78% aproximadament de les impressions recollides corresponen a formes de tipus nanofil·le (amb dimensions compreses entre 0, 25 i 2, 5 cm2) i un 15% a formes microfil·les (amb dimensions entre 2, 5 i 20, 2 cm2); en conjunt entre els dos, un 93%. Aquests elevats percentatges de fulles de petita superfície assenyala la gran abundància de folíols diminuts, que evidencien l’existència d’un clima sec. L’estudi de la flora d’aquest jaciment indica que l’ambient regnant era càlid, amb estacions seques prolongades que devien seguir unes altres de plujoses, segurament no gaire llargues i amb precipitacions no gaire abundants.
Les mitjanes tèrmiques anuals es poden situar al voltant dels 20°C, similars o una mica inferiors a les existents durant el Langhià-Serraval·lià en el jaciment de Martorell; l’augment del nombre d’impressions de plantes xerofítiques, amb relació a les flores anteriors, sembla indicar que el grau d’aridesa era superior i els períodes secs eren més duradors que en les èpoques anteriors. Si comparem aquesta flora amb l’extreta a Martorell, hi ha entre elles poques diferències, si bé en aquesta són més nombroses les lleguminoses, que després disminueixen considerablement al Miocè superior.
A continuació, la llista presenta els cormòfits fòssils miocens dels jaciments de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), amb dades elaborades per l’autor, a partir de fonts diverses.
| ANGIOSPERMES MONOCOTILEDÒNIES | Phragmites oeningensis, Poacites, Smilax, Typha latissima |
| ANGIOSPERMES DICOTILEDÒNIES | Acacia parschlugiana, A. sotzkiana, Ailanthus, Berberis, Bumelia minor, Caesalpinia townshendi, Cassia ambigua, C. berenices, Celastrus cassinefolius, Cinnamomum polymorphum, Colutea salteri, Dalbergia bella, Diospyros brachysepala, Echitonium sophiae, Gleditschia allemanica, Hedera, Ilex canariensis, Ilex, Mimosa, Myrica arenesi, M. salicina, M. vindobonensis, Podogonium knorrii, P. lyellianum, P. obtusifolium, Populus mutabilis, Psoralea palaeogaea, Quercus drymeja, Q. elaena, Q. penedesensis, Rhamnus brevifolius, R. oeningensis, Rhus pyrrhae, Robinia elliptica, Salix, Sapindus falcifolius, Sapotacites minor, Tephrosia europaea |