Resultats de la cerca

La cresta dels Bartolons, vigorós contrafort meridional de la serra de la Grana Rafael Paulo Les serres de la Grana, l’Aguilar i Orxeta 211, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres de la Grana i l’Aguilar orlen pel sud el massís d’Aitana Constituïdes per calcàries i margues eocenes, es troben en una zona intensament tectonitzada i amb multitud de fractures que sovint permeten l’aflorament de materials triàsics un magnífic exemple es troba a la vall del riu de la Torre, on una falla de direcció nord-sud posa en contacte les calcinals albienses amb les argiles i algeps…

Vista del costat de ponent del Toro, sobre Es Mercadal Amb els seus 350 metres d’altitud, aquest turó esdevé la màxima elevació de Menorca Yves Hennechart El Toro i altres turons de Menorca 29, entre els principals espais naturals de Menorca Es fa difícil parlar, sense exagerar, de muntanyes a Menorca, ja que les màximes elevacions de l’illa culminen al Toro, als 350 m d’altitud Però el naturalista hi trobarà molts trets de «muntanya» biològica el relleu ha impedit la transformació completa de la vegetació forestal, existeix contrast marcat entre l’obaga i el solell, i s’hi…

Panoràmica cap a llevant des de la muntanya Mala, elevació costanera de 205 metres d’altitud que domina la vall d’Algaiarens Yves Hennechart La Vall d’Algaiarens 27, entre els principals espais naturals de Menorca El bosc més extens de Menorca és el gran pinar de la Vall d’Algaiarens, la Vall per antonomàsia Es tracta d’un gran conjunt forestal, dominat pel pi blanc i amb extenses zones d’alzinar entremesclat, d’una densitat i vegetació molt notables Aquest bosc creix sobre l’extrem occidental dels terrenys antics de Menorca, en l’anomenada Tramuntana A l’oest es troben roques…

Aspecte general extern d’un poliplacòfor A Detalls d’una valva intermèdia en visió ventral B i dorsal B’ i d’una valva terminal C Hom ha indicat en el dibuix 1 valva inicial, 2 cinturó marginal, 3 valva intermèdia, 4 quilla, 5 valva terminal, 6 sinus, 7 dents d’inserció, 8 laminetes suturals, 9 àrea central, 10 àrea lateral, 11 mucró Lluís Centelles, a partir de fonts diverses Hom ha considerat durant molt de temps que els poliplacòfors Polyplacophora pertanyien a la classe dels amfineures Amphineura , juntament amb els aplacòfors Aplacophora Tanmateix, alguns autors distingeixen…

Visibilitat dels cossos del sistema solar des de la Terra El Sol és l’estrella del sistema solar al voltant de la qual orbiten la Terra i la resta de planetes El sistema solar comprèn també cossos menors, com ara asteroides, cometes i planetoides A la imatge, el planeta Mart Fototecacat La visibilitat global des de la Terra dels cossos que integren el sistema solar planetes, satèllits, cometes, planetes nans, asteroides, el Sol, la Lluna, etc depèn, bàsicament, de factors astronòmics, com ara la posició relativa entre l’objecte, la Terra i el Sol, o la seva distància a la Terra A més, l’…

La serra de Bèrnia vista des de la Lloma Vaquer o Pa de Dacsa Ernest Costa La serra de Bernia 12, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Bèrnia és una imposant serralada que separa les depressions de Calp i Benissa, al nord, i la Foia d’Altea, al sud, actuant com a frontera natural entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa Es tracta d’una alineació muntanyosa orientada d’est a oest, amb vessants abruptes que culminen en una colpidora cinglera El pic de Bèrnia, amb 1129 m, representa la cota màxima de la serra A partir del seu extrem occidental s’…

Vessant nord del Montdúver des de Xeraco Rafael Paulo El massís del Montdúver 11, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Montdúver es troba en la comarca de la Safor, i apareix com una brusca elevació que s’aixeca des de la plana costanera fins als 841 m del cim, només a 7 km de la mar A llevant, una sèrie de contraforts penyal del Ferragut, la serra de la Barsella, la muntanya de Xeresa s’avancen sobre les marjals litorals, tot emmarcant barrancs de forts pendents com els de les Fonts o Xeresa A l’extrem sud, immediatament sobre la depressió interior de Barx,…

Consideracions generals La Mediterrània és una de les mars marginals més grans del planeta Té una llargada d’uns 4000 km, però la seva amplada màxima és tan sols d’uns 700 km Les seves aigües són distribuïdes en dues grans conques l’oriental i l’occidental, unides per l’estret de Sicília i, dins de cadascuna, en subconques més petites l’Algero-balear, la Tirrena, la Jònica, la d’Heròdot i la de llevant, d’W a E Les fondàries màximes són a la ratlla dels 5000 m a la conca Jònica i les fondàries de més de 2000 m són comunes a totes les conques Per la part de terra, és voltada de sistemes…

La llacuna de l’Encanyissada tocada pel sol del matí al fons, la serra de Montsià Jaume Orta El delta de l'Ebre 17, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El riu més cabalós de la Península Ibèrica, l’Ebre, forma en el tram final un dels deltes més extensos de la Mediterrània 320 km 2 La gran diversitat d’ambients i l’encara excellent grau de conservació fan que sigui la zona humida més important dels Països Catalans i la segona, després de la Camarga, de la Mediterrània occidental El delta de l’Ebre, endinsat uns 22 km en l’ambient marí, té una forma lobulada ja…

Falles i terratrèmols Relacions empíriques entre la magnitud dels terratrèmols i l’àrea de ruptura a dalt i la longitud de la ruptura en superfície a baix La línia de regressió ha estat calculada a partir de les observacions en falles normals, inverses i de direcció Les línies discontínues delimiten l’interval de confiança del 95% Wells i Coppersmith, 1994 Els terratrèmols constitueixen la manifestació més evident de l’activitat tectònica d’una regió Són el resultat de l’alliberament de l’energia elàstica, en forma d’ones, acumulada al voltant d’una falla com a conseqüència de l’estat de…