La Vall d’Algaiarens

Panoràmica cap a llevant des de la muntanya Mala, elevació costanera de 205 metres d’altitud que domina la vall d’Algaiarens.

Yves Hennechart

La Vall d’Algaiarens (2.7), entre els principals espais naturals de Menorca.

El bosc més extens de Menorca és el gran pinar de la Vall d’Algaiarens, la Vall per antonomàsia. Es tracta d’un gran conjunt forestal, dominat pel pi blanc i amb extenses zones d’alzinar entremesclat, d’una densitat i vegetació molt notables.

Aquest bosc creix sobre l’extrem occidental dels terrenys antics de Menorca, en l’anomenada Tramuntana. A l’oest es troben roques calcàries de l’era secundària, i a l’est dominen els esquists i gresos silicis del Devonià. El relleu és ondulat, suau, i s’obre en una gran vall orientada al nord-oest que forma dues cales amples, arenoses, amb un conjunt dunar i una zona humida d’extensions reduïdes, però amb una flora i una fauna ben característiques i particulars. És notable la diferència de la sorra d’aquestes platges (grisa i silícia) amb les de la costa sud, més clara, calcària i d’origen orgànic. Les dunes són fixades per una bella comunitat de borró (Ammophiletum arundinaceae) i un savinar litoral (Juniperetum lyciae) ben constituït. Als roquissars abunden els endemismes baleàrics, tant a la vora de la mar (socarrells) com als penyals més verticals (didaleres). El torrent és vorejat d’una bona comunitat de canyís, boga i tamarius, vegetació en la qual es refugia la fauna local (distintes espècies d’ocells, tortuga d’aigua europea, etc.). El fons de la Vall és ocupat per grans planes de conreu o de pastura intensiva. L’equilibri entre l’explotació tradicional i la foresta és ben harmònic, i forma un paisatge variat i atractiu.

La Vall és una localitat excel·lent per a l’observació dels rapinyaires: abunden l’àguila calçada, l’aufrany, el milà reial i el xoriguer. Més esporàdicament, és possible observar el falcó pelegrí o l’àguila pescadora. Una altra au vistosa i freqüent a l’estiu és l’abellerol, que manté en aquesta zona algunes colònies de reproducció.

Les grans pinedes són localitats favorables per a l’existència de la marta, que ha estat objecte d’estudis recents. La massa forestal de la Vall és un dels seus principals valors, tant per l’ecosistema com per la seva gran qualitat paisatgística.