Resultats de la cerca

Es mostren 5 resultats

Les trapàcies

Un sol gènere Trapa , diversificat en una vintena d’espècies distribuïdes per Euràsia i per l’Àfrica tropical i subtropical, constitueix aquesta petita família Està representada als Països Catalans per una única espècie, la castanya d’aigua T natans Aquesta planta s’havia trobat, ja fa anys, als aiguamolls de l’Empordà, a l’estany de Sils i a la Badia d’Alcúdia, però recentment no s’ha retrobat en cap d’aquests indrets, de manera que probablement hagi desaparegut de casa nostra Es tracta d’una planta herbàcia aquàtica de tija curta, que duu una sèrie de segments laciniats submergits…
Història natural dels Països Catalans

La llavor i el fruit

La llavor Llegum i granes de la fesolera o mongetera Phaseolus vulgaris El fruit s’obre, en estat madur, per tal d’alliberar les llavors els fesols o mongetes pròpiament dites adherides als marges de la tavella El llegum immadur la mongeta tendra o bajoca es menja sencer, però en estat madur les valves esdevenen seques i incomestibles Jordi Vidal El primordi seminal fecundat, transformat i madur, que se separa de la planta mare, rep el nom de llavor o sement o , encara, de grana És format per un embrió, per teixit nutrici i per una coberta, la testa o episperma L’embrió és una planteta en…
Història natural dels Països Catalans

Les juglandàcies

Juglandàcies 1 Noguera Juglans regia a brot fructífer en el qual les drupes amb l’envolta carnosa clivellada, mostren la closca de la nou o endocarp x 0,5 b nou seca amb la closca parcialment extreta x 0,5 c flor femenina, ovari ínfer, amb quatre tèpals menuts dos grossos estigmes x 3 d flor masculina, amb alguns tèpals i nombrosos estams x 3 e ament de flors masculines, gruixut i pèndul x 0,5 Eugeni Sierra Es tracta d’una petita família, amb una cinquantena d’espècies, pròpia sobretot de les zones temperades de l’hemisferi boreal Els seus representants són arbres de fulla…
Història natural dels Països Catalans

Les rutàcies

Rutàcies 1 Ruda Ruta angustifolia a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una flor amb els marges dels pètals laciniats x 2 c detall d’un fruit x 3 2 Gitam Dictamnus albus a detall d’una flor x 1 b detall d’un estam x 2 Eugeni Sierra Família gairebé cosmopolita, s’estén principalment per les regions tropicals i temperades i inclou uns 150 gèneres Només set espècies es troben espontànies als Països Catalans Les rutàcies es caracteritzen per la possessió de glàndules secretores productores d’essències a les fulles, les tiges, les flors i els fruits Algunes de les espècies tenen interès en…
Història natural dels Països Catalans

Les rosàcies

Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).

Eugeni Sierra

Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…
Història natural dels Països Catalans