Juglandàcies. 1 Noguera (Juglans regia): a brot fructífer en el qual les drupes. amb l’envolta carnosa clivellada, mostren la closca de la nou o endocarp (x 0,5); b nou seca amb la closca parcialment extreta (x 0,5); c flor femenina, ovari ínfer, amb quatre tèpals menuts dos grossos estigmes (x 3); d flor masculina, amb alguns tèpals i nombrosos estams (x 3); e ament de flors masculines, gruixut i pèndul (x 0,5).
Eugeni Sierra
Es tracta d’una petita família, amb una cinquantena d’espècies, pròpia sobretot de les zones temperades de l’hemisferi boreal. Els seus representants són arbres de fulla imparipinnada i caduca, i presenten les flors unisexuals i de disposició monoica. Les femenines duen un ovari ínfer, i les masculines, agrupades en aments pènduls, un nombre variable d’estams. Tant les unes com les altres, a més, solen tenir un periant molt senzill, constituït per pocs lòbuls menuts.
La noguera
L’únic representant estès per les nostres terres, la noguera (Juglans regia), és originari de l’Àsia menor, d’on fou importat de molt antic per mor dels seus fruits comestibles. És un arbre robust i de capçada ampla. A la primavera, treu alhora les flors i les fulles, aquestes tendres i d’un color verd rogenc; al final de l’estiu dona uns fruits drupacis, les nous verdes, en grups de dos o tres. El pericarpi de cada drupa, verd i poc sucós, acaba per ennegrir-se i clivellar-se, i deixa al descobert la coneguda nou seca, que no és altra cosa, doncs, que el pinyol. Al seu interior conté una gran llavor de forma característica, amb quatre lòbuls tortuosos, i de contingut greixós. Pel fet que no hi ha endosperma, la llavor coincideix, exclosa la testa (la pell marronosa i membranàcia) amb l’embrió, considerablement gros i amb la radícula, la plúmula i els dos cotilèdons bipartits fàcils d’identificar. El conreu de la noguera ha estat tradicionalment al nostre país poc intensiu en general, raó per la qual aquest arbre se sol veure només esparsament, plantat o subespontani, a les terres frescals de tot el país. Recentment, però, sembla que a diverses comarques es va iniciant a més gran escala el cultiu de varietats seleccionades. La noguera produeix també una fusta molt apreciada en ebenisteria, dura i d’un atractiu color bru fosc. Farem esment, finalment, de l’ús de les nous tendres com a component imprescindible de moltes de les populars ratafies.