Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Els elements estratigràfics
L’estrat i l’estratificació Peça d’un banc de gres gris de l’Oligocè de Montblanc Conca de Barberà vista d’escorç, una mica per sota El gruix de l’estrat, o del dau , segons la terminologia dels picapedrers, fa uns 35 mm A la seva sola hi ha un engruiximent longitudinal, cap avall, que és un «flute cast» amb grans de quars i de lidita que atenyen els 4 mm de diàmetre El conjunt presenta una estratificació graduada ben visible de baix a dalt En el banc, s’hi endevina una laminació planar L’estrat va ser sedimentat per un corrent de terbolesa en un ambient sedimentari lacustre Jordi Vidal Les…
Sistemàtica i filogenènia dels insectes
Hom considera els insectes dins del subtipus de mandibulats o antenats, grup que es caracteritza pel fet de presentar antenes i peces bucals En aquesta obra hom segueix el criteri monofilètic en la classificació de tots els artròpodes Alhora, els insectes es relacionen estretament amb els miriàpodes Tot fa pensar que els insectes o hexàpodes s’originaren a partir d’una forma protomiriapoide, que tindria una certa semblança amb els símfils actuals La classificació dels insectes La classificació dels insectes ha variat molt al llarg del temps en funció dels criteris filogenètics considerats a…
La distensió neògena al marge mediterrani
Els Països Catalans se situen als marges actuals de la mar Catalano-balear i del golf del Lleó, a la Mediterrània occidental Tots dos sectors enllacen amb la conca Algero-provençal, que s’estén entre Àfrica, el S de la península Ibèrica, les illes Balears, Còrsega i Sardenya Durant el Neogen s’estructurà, a grans trets, la distribució de les mars i els continents que coneixem actualment Efectivament, després d’una etapa compressiva ocorreguda al Paleogen, durant la qual es formaren les unitats alpines, va iniciar-se una època de distensió, amb la formació de grans falles normals que van…
Els insectes i la regulació dels ecosistemes humanitzats
Són molt nombrosos els elements que intervenen en la constitució i en la regulació dels ecosistemes intervinguts per l’home Entre aquests elements, els insectes ocupen una plaça no negligible, però això no fóra motiu suficient per a dedicar una atenció especial al tema, si no fos que, sovint, la baula entomològica no és curtcircuitable la seva desaparició, o exaltació, altera el sistema fins a fer-lo simplement inviable o teratològic En els ecosistemes humanitzats, en efecte, solen ésser els insectes l’element regulador, o descompensador, més típic, de manera que llur absència aboleix la…
El carbó
La natura del carbó La denominació de carbó és aplicable a un conjunt de roques sedimentàries d’origen orgànic, formades per acumulació i transformació de restes vegetals en un ambient favorable El procés de transformació, anomenat carbonització, pot ésser més o menys intens, de manera que determina el tipus de carbó ens referim sempre al carbó mineral l’anomenat carbó vegetal és un material obtingut artificialment per combustió parcial d’elements vegetals llenyosos normalment, fusta d’alzina o de roure, procés que, tanmateix, és comparable en força aspectes al de la carbonització espontània…
Les unitats estratigràfiques
L’ordenament de les capes dels terrenys sedimentaris d’acord amb el principi de superposició, la composició diversa litologia i paleontologia que hi ha a la successió d’estrats i les discontinuïtats perfectament assenyalades forneixen la base per a una classificació o divisió en unitats dins el que qualificàrem de sèrie local Aquestes unitats poden ser de natura molt distinta i d’abast geogràfic també molt diferent, segons el criteri emprat per a definir-les Llur ordre de collocació ja permet d’establir una cronologia relativa a l’escala local, la qual cosa és insuficient, ja que si la…
La correlació estratigràfica
Ara, que han estat vistes les unitats estratigràfiques elementals litostratigràfiques, allostratigràfiques, pedostratigràfiques, biostratigràfiques, que hom pot establir a l’escala local, cal cercar la contemporaneïtat i l’ordre de successió dels fets esdevinguts dins la conca sedimentària i, a poc a poc i circumspectament, anar estenent progressivament aquest concepte a l’àmbit regional, continental i mundial és a dir, cal establir la correlació estratigràfica «Correlar dues o més unitats és establir una correspondència en llur caràcter i llur posició estratigràfica», segons la Guia…
Els insectes i l'activitat humana (I)
Introducció La tinya del raïm, o cuc del raïm Lobesia botrana , un lepidòpter, de la qual la fotografia mostra una larva que ha minat un gra, és un lepidòpter que constitueix un de tants flagells agrícoles provocats per insectes Les erugues de la tinya del raïm, en efecte, minen poncelles i fruits, i afavoreixen, a més, els atacs fúngics Rafael Campillo Els insectes incideixen d’una manera important en l’activitat humana Tot i que potser són més coneguts pels seus efectes perjudicials o molestos insectes picadors, transmissors de malalties, flagells de conreus, destructors de productes…
Les dades geofísiques
Els mètodes d'estudi Gruix de l’escorça als Països Catalans La figura representa la profunditat de la discontinuïtat de Mohorovičić, que defineix la base de l’escorça Noteu la gran variació de gruixos, des de l’escorça gruixuda dels Pirineus fins a l’escorça prima de la conca Catalanobalear Hom ha situat al mapa els perfils sísmics profunds realitzats als Països Catalans Maber, original d’Enric Banda D’acord amb la teoria de la tectònica de plaques, la part més externa i rígida de la Terra, d’uns 100 km de gruix, es mou sobre la part superior del mantell, que actua com un fluid La part…
Dels asteroides als meteorits
Consideracions generals La superfície dels asteroides és plena de cràters originats pel xoc amb altres asteroides o amb meteoroides La forma sol ser molt irregular i n’hi ha que mostren proves d’haver estat fragmentats i posteriorment ajuntats per efecte de la gravetat L’ asteroide 951 Gaspra 1 fa uns 17 km de llarg no és gaire més petit que les llunes de Mart, Deimos 2 i Fobos 3 La imatge de Gaspra es va obtenir el 1991 per la sonda Galileo i les imatges de Fobos i Deimos, el 1977, pel Viking Orbiter NASA Al sistema solar, a més del Sol, dels planetes i els seus satèllits, també hi ha…