Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
La conca del Millars
Al llarg de les parts mitjana i alta del curs del Millars, des del Millars fins a més amunt d’Olba ja en terres d’Aragó, hi ha dos conjunts de materials neògens que jeuen discordantment sobre diverses unitats mesozoiques El contacte d’aquests materials amb el substrat mesozoic és, generalment, discordant No obstant això, són afectats per un conjunt de falles normals, d’orientació ENE-WSW, amb salts verticals de l’ordre de desenes de metres i extensió lateral de quilòmetres L’actuació d’aquestes falles és clarament sincrònica respecte a la deposició dels materials de la conca n’influeixen la…
El nanoplàncton calcari
Morfologia d’una coccosfera recoberta de coccòlits A i detall d’un coccòlit A’ en visió proximal 1 disc distal, 2 disc proximal, 3 àrea central Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els coccolitoforis, els discoàsters i els nanoconus constitueixen un grup d’organismes informalment anomenat pels micropaleontòlegs nanoplàncton calcari, fent referència a les seves petites dimensions, la seva forma de vida i el seu tipus d’esquelet Els coccolitoforis són organismes constituïts per una única cèllula que té la superfície externa recoberta de petitíssimes d’1 a 30 µ…
Tipologia d’aqüífers en roques carbonatades
La riba de la Mediterrània és una de les regions més carbonàtiques o calcàries del món Gran part de la zona costanera dels Països Catalans, d’Occitània, d’Itàlia, de Iugoslàvia, de Grècia, dels països nord-africans Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, etc, són constituïts per un substrat aflorant o cobert de roques calcàries que estratigràficament cal situar en el Mesozoic i el Cenozoic quasi exclusivament Aquest condicionant, i les relativament bones condicions d’emmagatzemament i transmissió d’aigua dels massisos rocosos calcaris, ha fet que al llarg dels darrers decennis s’hi hagin…
El cicle juràssic als Pirineus
A la conca pirinenca la superseqüència juràssica comprèn l’interval de temps Hettangià superior-Berriasià, és a dir, que se situa entre els 213-206 milions d’anys i els 138 milions d’anys Hi han estat descrites onze seqüències deposicionals d’ordre menor, separades per discontinuïtats sedimentàries, entre les quals cal destacar les situades al sostre del Toarcià i a la base de l’Oxfordià, que permeten separar el Juràssic inferior o Lias, el Juràssic mitjà o Dogger i el Juràssic superior o Malm Les seqüències deposicionals del Juràssic inferior o Lias Igual que al marge oriental d’Ibèria, el…
El cicle cretaci inferior als Pirineus
Unitats litològiques del Cretaci inferior, a les unitats sudpirinenques superiors, i les seves correlacions Maber, a partir de diversos originals de Pierre Souquet A la conca pirinenca la superseqüència del Cretaci inferior s’estén des del Valanginià fins a l’Albià mitjà, això és des d’aproximadament 138 milions d’anys, començament del Valanginià, fins a una data posterior a 113 milions d’anys, començament de l’Albià, probablement als volts de 105 milions d’anys Aquest cicle té, doncs, una durada d’uns 30 milions d’anys Els seus límits inferior i superior, vénen assenyalats per importants…
Introducció al coneixement dels artròpodes i grups afins
Concepte d’artròpode i de parartròpode Els artròpodes, malgrat la seva gran diversitat morfològica, tenen en comú la metamerització del cos i la seva divisió en regions, els apèndixs articulats i la presència al damunt del cos d’un exosquelet fet en gran part de quitina, a més d’altres caràcters d’ordre intern A la fotografia un insecte odonat, Calopterix virgo , hom pot apreciar-hi les tres regions del cos pròpies dels insectes cap, tòrax i abdomen, la situació dels apèndixs en els segments toràcics i la presència dels dos parells d’ales que els caracteritza Enric Curto Malgrat la diversitat…
Decàpodes d’aigua dolça: el cranc autòcton
Tot i que el cranc autòcton es troba en rius i rieres de característiques diverses, el seu hàbitat ideal són els cursos d’aigua calcaris, amb aigua durant tot l’any, sense contaminants ni processos eutròfics o anòxics, amb gorgs i amb microhàbitats i substrats heterogenis que ofereixen espais per al refugi diürn i hivernal i espais òptims per a alimentar-se i també amb una bona cobertura de vegetació de ribera, característiques que reuneix el tram de riu de la fotografia Gregori Conill La presència del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes en cursos fluvials representa un valor…
La conca de Ribesalbes - l’Alcora
Unitats neògenes de la depressió de Ribesalbes-l’Alcora A dalt, el mapa mostra la disposició estructural complexa de la conca, amb petits «horste» i «gräben» a l’interior A baix, tres talls de la part occidental de la depressió, que mostren la disposició de les unitats inferiors que rebleixen la conca el tall C-C’ mostra la successió estratigràfica més completa d’aquestes unitats Els límits actuals dels afloraments neògens rarament coincideixen amb falles normals, sinó que solen ésser per discordança d’aquests materials sobre els mesozoics Biopunt, a partir d’originals d’E Moissenet i P…
Les turbidites carboníferes i els materials associats del Priorat com a exemple de la geologia herciniana
Les turbidites carboníferes i els materials associats del Priorat, en un esquema cartogràfic en el qual s’han indicat les principals unitats litostratigràfiques i els eixos de plecs entre els quals destaca el nucli de l’anticlinal vergent cap al sud, on afloren els materials més antics Javier Génova, original d’Alberto Sáez La majoria dels materials paleozoics que afloren al Priorat són d’edat carbonífera És justament en aquesta regió on el Carbonífer assoleix, en els Països Catalans, el seu gruix màxim, i en particular hi és ben desenvolupada la sèrie terrígena superior, la sèrie "culm" A la…
El cicle cretaci inferior al domini beticobalear
El Cretaci inferior Aptià superior-Albià a la serra del Ferrer, en el Prebètic alacantí, des de la serra de Bèrnia Se n’observen les capes verticals, que a l’oest esquerra són calcàries capes que passen per la carena i en ascendir en la sèrie estratigràfica cap a l’est dreta, alternen amb margues Al peu de la serra, entren en contacte, de manera brusca, gràcies a una falla, amb calcàries oligocenes Francesc Sàbat Tant a les illes del promontori balear com a les zones externes bètiques, a la seva part més oriental, afloren força bé els materials del supercicle del Cretaci inferior Els…