Resultats de la cerca

Disposició de les grans unitats litològiques del Triàsic a la vora oriental d’Ibèria i les illes Balears La intercalació de nivells carbonàtics marins i els seus atasconaments cap a la Meseta, intercalats entre terrenys rojos continentals, reflecteixen les diferents transgressions que se succeïren i la disminució del caràcter marí del conjunt del Triàsic de les illes Balears cap a la Meseta Servei de Fotografia/CBM, original de l’autor, a partir de materials diversos Al marge oriental d’Ibèria els terrenys d’aquest cicle afloren en força bones condicions i han estat especialment ben estudiats…

El cicle juràssic comença amb terrenys carbonàtics, situats sobre la discontinuïtat que limita el cicle triàsic, com els del cingle de la mola de Colldejou, que pertanyen al Lias o Juràssic inferior L’àmbit de la mola de Colldejou pertany al marge de la conca mesozoica, i el Juràssic mitjà i superior així com el Cretaci inferior hi manquen Sobre el Lias, erosionat, i a través d’una superfície de ferruginització, descansen els terrenys del Cretaci superior colors beix marronós, sobre la mola Jordi Vidal El cicle juràssic s’inicia amb els terrenys carbonàtics situats per sobre de la…

Esquema tectònic de les serralades alpines de l’Orogen Perimediterrani occidental, al qual pertany la Serralada Bètica Comparteix amb aquelles serralades l’estructura de sistemes d’encavalcaments i mantells de corriment i el desenvolupament d’un metamorfisme regional Biopunt, original d’A Martín Algarra Des del punt de vista geogràfic, la Serralada Bètica —anomenada innecessàriament en plural per molts autors— comprèn el conjunt de muntanyes i valls que ocupen els marges S i SE de la península Ibèrica Estesa des del golf de Cadis fins a les costes del País Valencià situades al S del Xúquer,…

Els peixos cartilaginosos o elasmobranquis fòssils Les dents dels peixos són les peces més mineralitzades i més dures del seu esquelet i fossilitzen molt bé La constància de la seva forma els dóna un gran valor diagnòstic en els elasmobranquis mostren una cúspide principal i una o més de secundàries, i es troben sempre aïllades La dent de la fotografia × 1, provinent del Miocè de Muro Mallorca, pertany a Carcharodon megalodon , un selaci que probablement arribà als 20 m de llargària Jordi Vidal / MIPS Els elasmobranquis més antics trobats a Catalunya pertanyen a la subclasse dels…

El Mesozoic o Era Secundària comprèn els sistemes Triàsic, Juràssic i Cretaci, i representa un interval de temps d’uns 185 milions d’anys El Triàsic començà fa 248 milions d’anys i el límit entre el Mesozoic i el Cenozoic o Terciari se situa a 65 milions d’anys Els materials del Mesozoic es disposen de manera discordant sobre els terrenys hercinians, tant sobre les roques intensament deformades durant l’orogènia herciniana, com sobre les molasses tardihercinianes Aquesta és una discordança de primer ordre que, com ja ha estat explicat en capítols precedents, permet de distingir dos grans…

Un aspecte de les grans parets calcàries que cauen sobre la vall de l’Arc, a la serra d’Aitana Ernest Costa La serra d’Aitana i la vall de Guadalest 13, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aitana és sens dubte el massís més important del nucli muntanyenc del migjorn valencià ateses la seva extensió i altura La seva mola impressionant s’aixeca a pocs quilòmetres de la costa, a la comarca de la Marina Baixa, fins als 1588 m del seu cim, que representa un dels punts més elevats de tot el País Valencià Mentre que per la cara de migjorn el seu relleu és relativament suau, el…

Les unitats estructurals dels Pirineus s’han establert segons el sentit de desplaçament dels encavalcaments principals o segons la direcció cap on s’inclinen els plecs principals vergència Per això, hom distingeix els Pirineus septentrionals, amb vergències fonamentalment cap al N, dels Pirineus meridionals, que ho fan preferentment cap al S Els Pirineus meridionals estan constituïts per un conjunt de mantells de corriment, entre els quals podem diferenciar uns mantells superiors , constituïts només per roques de la cobertora, i uns mantells inferiors , formats per roques del sòcol hercinià i…

A la branca aragonesa de la cadena ibèrica el tret més característic són els plecs i encavalcaments orientats en direcció NW-SE, que afecten el sòcol hercinià i la cobertora mesozoica i terciària Una d’aquestes estructures és l’ anticlinal de Montalbán , al nucli del qual afloren els materials del sòcol hercinià, recobert en ambdós flancs pels materials mesozoics Al flanc SW d’aquest anticlinal les capes es disposen verticalment o arriben a invertir-se, cosa que produeix, doncs, una estructura vergent cap al SW La fotografia, presa entre Montalbán i Castel de Cabra, mostra aquest flanc de l’…

Consideracions generals Encara que sabem molt poca cosa de la vida primitiva sobre la Terra, i que moltes de les suposades evidències de vida poden ser interpretacions massa generoses d’unes dades molt minses, podem plantejar-nos-en l’estudi des de tres perspectives diverses D’una banda, intentar d’inventariar i discutir críticament les troballes de fòssils a l’Arqueà 3800 a 2500 milions d’anys, que és l’eonotema o divisió cronostratigràfica més antic de què disposem com a registre rocós En segon lloc, fer especulacions, basant-nos en els coneixements científics actuals, sobre el possible…

El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…