Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
El monestir de Santes Creus (segles XII-XIII)
Art gòtic
Introducció Finestra de la sala capitular del monestir de Santes Creus La sobrietat i la simetria compositiva confereixen a aquesta finestra trets típicament cistercencs L’arquitectura del Cister encara arrossega part de l’herència de l’art romànic, però conté ja plantejaments nous que van molt més enllà i que s’acosten al gòtic En aquest cas, l’amplada de la llum i l’esplandit, que cerquen augmentar la lluminositat, contrasten amb el manteniment de l’arc de mig punt, que tant caracteritza el romànic R Manent Els monestirs de la nostra terra, com tants altres monuments, tenen uns valors…
L’arquitectura monàstica i canonical
Art gòtic
Característic escut de l’abat Bartomeu Copons 1316-48, present arreu del monestir de Poblet on va intervenir F Bedmar Ens centrem tot seguit en l’estudi de l’arquitectura monàstica i canonical als segles XIV i XV, específicament la no mendicant, que completa l’àmplia visió panoràmica de l’arquitectura religiosa del moment de plenitud del gòtic català, iniciada en el volum anterior amb l’estudi de les catedrals i continuada en aquest a través dels capítols relatius a les grans esglésies de tres naus que no són catedrals i a les esglésies parroquials i seculars d’una sola nau S’ha de dir, d’…
Les parròquies i les altres esglésies seculars de nau única
Art gòtic
El bell campanar vuitavat del Pi, símbol de la vitalitat de la vida urbana i parroquial en època del gòtic ECSA - FBedmar Després d’haver estudiat en el volum Arquitectura I i en els capítols precedents del present volum l’arquitectura catedralícia i les grans esglésies de tres naus, ens centrarem seguidament en l’estudi arquitectònic de les esglésies parroquials i altres temples seculars de nau única construïdes durant els segles XIV i XV, és a dir, durant la fase de plenitud i desenvolupament de l’estil gòtic L’adopció d’aquesta divisió segons el rang dels edificis religiosos amb vista a l’…
Principis estructurals i solucions constructives de l’arquitectura gòtica
Art gòtic
Els principis estructurals i de composició Al llarg de quatre segles, del XIII al XVI, mentre a bona part d’Europa es produeix l’inici i la florida de l’arquitectura gòtica i l’obertura al Renaixement, a la Mediterrània occidental i als pobles on s’estén la cultura catalana s’apliquen unes estructures originals que, amb materials i sistemes constructius similars, ofereixen i transmeten una novetat arquitectònica singular D’una banda, la grandiositat de les construccions, que arriben a dimensions excepcionals en alçària i en els seus suports i que assoleixen, en l’arquitectura religiosa, uns…
Pere Sanglada i l’arribada del gòtic internacional a Barcelona
Art gòtic
L’aparició del mestre en el context artístic barceloní No es disposa de dades concretes dels seus orígens, però tot porta a creure que Pere Sanglada hauria nascut a la mateixa ciutat de Barcelona o que, si més no, s’hi hauria establert ben aviat A Mallorca s’ha trobat el testament d’un Pere Sanglada picapedrer 1326 Llompart, 1999b, pàg 60, que, més enllà de la proximitat de la professió, no podem relacionar de moment amb el nostre escultor homònim quelcom semblant succeeix amb un altre Pere Sanglada que el 1356 consta com a administrador de les drassanes de Barcelona, si bé en aquest darrer…
La ciutat de Barcelona
Art gòtic
Escut de la ciutat de Barcelona procedent de la font de la plaça de Santa Maria del Mar 1402 © MNAC/MAC, núm 14 158 – JCalveras, MMérida i JSagristà La gestació de la ciutat gòtica Els tres segles designats amb l’apellatiu “gòtic”, una periodització de límits convencionals, es caracteritzen per l’extraordinària empenta del món urbà Encara que, considerat en conjunt, el fenomen més original d’aquest creixement urbà baixmedieval és l’aparició d’un gran nombre de viles que estructuren el territori, fou a les principals ciutats on millor es difongué el nou ordre gòtic La concentració del poder…
L’escultura a Nàpols durant el segle XV
Art gòtic
La producció escultòrica napolitana en temps d’Alfons el Magnànim 1442-58 registra orientacions estilístiques heterogènies, les quals, per bé que en part alienes a les preferències artístiques del monarca, constitueixen el teló de fons sobre el qual es retalla la complexa història de l’arc triomfal que corona l’entrada del Castell Nou, ben aviat convertit en la seu i principal plaça forta de la cort aragonesa i restaurat o reparat A partir del 1451 se signà el contracte de reconstrucció del castell, compreses “ le doy torre de nante la porta ” L’arc, flanquejat per les dues imponents torres,…
Les cases dels altres ordes monàstics i canonicals
Art gòtic
Introducció Interior del cimbori octagonal de Sant Cugat del Vallès, datat al voltant del 1250, una obra molt avançada en el seu temps SPAGC Des del segle X fins al segle XII els monestirs benedictins i les canòniques, tant les regulars com les seculars, van ser els protagonistes dels moviments més avançats de l’arquitectura del seu temps No hi ha cap dels moviments que caracteritzen l’arquitectura romànica a Catalunya que no s’hagi iniciat als monestirs o les canòniques Pensem només en la segona meitat del segle X, quan als monestirs del nord-est de Catalunya –Sant Miquel de Cuixà, Sant…
Joan Mates
Art gòtic
Encara que probablement nasqué a Vilafranca del Penedès, fill d’un baster d’aquesta ciutat, i que la documentació el relaciona en diverses ocasions de la seva vida amb aquella localitat, Joan Mates figura sempre, des de l’inici del seu diplomatari, el 1391, com a pintor resident i ciutadà de Barcelona Retaules de Joan Mates dels quals es coneix l’emplaçament original FP Verrié Cal no oblidar aquest origen “que Joan Mates comparteix amb Ferrer Bassa, relacionat en els seus inicis amb la zona de Vilafranca i les Gunyoles” –ha escrit Rosa Alcoy– per constatar que al llarg de tota la seva vida el…
Les formes urbanes
Art gòtic
El llegat i el procés de formació Quan es parla del món urbà, l’adjectiu gòtic evoca immediatament una imatge de la ciutat fortament determinada per la seva arquitectura i les institucions Aquest llegat arquitectònic i institucional esdevé el reflex d’un organisme urbà ben articulat i dóna una aparent unitat i coherència a una etapa històrica conflictiva i contradictòria Els vestigis d’aquest llegat condicionen una mirada que tendeix a reforçar l’equívoc de la ciutat medieval murada, compacta i autònoma, que la historiografia clàssica va considerar una “illa no feudal en un mar feudal”…