Resultats de la cerca

El comte de Barcelona Ramon Berenguer II, dit Cap d’Estopes , va ser enterrat a la galilea de la catedral de Girona al desembre del 1082, pocs dies després del seu assassinat Coixí de vellut del sepulcre de Ramon Berenguer II a la seu de Girona Es tracta d’un teixit de procedència probablement valenciana, del moment en què es traslladà la tomba de la galilea a l’interior de la catedral 1385 El forat del teixit es correspon al lloc on reposava el cap del difunt BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El 1385 Pere el Cerimoniós va decidir canviar de lloc la sepultura del comte i la de la…

Data 29 i 31 de juliol de 1460 Els marmessors de Jaume Vergós I, mort dos dies abans, van fer l’inventari dels béns del pintor que eren a casa seva, al Carrer Ample de Barcelona En l’entrada o botiga del dit alberg trobam les coses següents primo , dos taulers d’obrar, antics, per l’ofici de pintor ítem, VIII moles, entre grans e poques, per molre colors ítem, un armariet petit per a tenir colors ítem, una caixota antiga dins la qual havia algunes mostres de poca vàlua ítem, un artibanc de dues cases en què està carbó ítem, un retaule complit traçat ítem, una caixa plana dins la qual ha…

Malgrat que des d’antic és coneguda l’existència d’un mestre d’obres de la Seu Vella de Lleida anomenat Guillem Solivella, capacitat tant per al treball arquitectònic com per a l’escultòric, la manca d’un corpus de peces seves l’ha relegat als llimbs dels artistes que no són gaire més que un nom El nombre gens menyspreable de dades sobre la seva activitat al llarg d’un període que cobreix i depassa el darrer quart del segle XIV li han garantit un lloc en els estudis sobre l’obreria lleidatana, però fins fa poc no hi ha hagut noves propostes sobre la seva identificació creativa que, a partir…

La catedral de Girona custodia els dos sepulcres monumentals més rellevants del segle XV català, destinats a dues destacades personalitats d’aquesta església El de l’ardiaca major Dalmau de Raset † 1448 és a la capella consagrada a sant Damià i a sant Jordi, oberta a la banda meridional de la nau, i el del bisbe Bernat de Pau † 1457, a la consagrada a sant Pau, localitzada al costat septentrional, davant de l’anterior Ambdós projectes són molt propers cronològicament no obstant això, la qualitat del segon supera amb escreix la del primer Atès que aquest darrer sembla posterior, cal abordar…