Resultats de la cerca

Introducció El convent de Santa Caterina ha estat el model –en molts aspectes encara l’és– que s’ha fet servir en la historiografia de l’art català per a explicar el procés d’implantació de l’arquitectura gòtica meridional al nostre país, amb l’aparició de formes que semblaven prou allunyades de la tradició i els models arquitectònics usuals Es tractava d’un exemple d’edificació singular i innovadora dins d’un paisatge tradicional de l’arquitectura medieval, que permetia entendre una revolució primerenca, dins de la primera meitat del segle XIII, que obria nous horitzons a l’arquitectura…

L’hospital d’en Llobera va ser fundat testamentàriament per Francesca de Llobera, filla del mercader solsoní Ramon de Llobera, el 29 de gener de 1411 Disposà que fos construït dins la vila, que perpètuament fos “conegut i anomenat Hospital d’en Llobera” i que, tant dins com fora, hi fossin esculpides, separadament, les armes dels Llobera i les dels Peramola, el llinatge del seu marit També hi fundà un benefici sota l’advocació dels sants Miquel i Gabriel i en nomenà els tres primers administradors Els succeïren un descendent seu, un de triat per l’Església de Solsona i un altre pel prior del…

L’impuls i l’èxit assolits pels frares predicadors, o dominicans, a les terres catalanes es van reflectir, al marge dels que s’han tractat més àmpliament, en la fundació d’altres convents, la majoria dels quals, malauradament, han desaparegut sense deixar cap vestigi material de la seva existència Un dels més antics va ser el fundat a Lleida pels volts de 1225-30 Com és sabut, entre els predicadors tenien gran importància la lectura i l’estudi, cosa que, en el cas de Lleida, està més que demostrada, com ha assenyalat el pare Coll, per l’estreta relació que els frares mantenien amb l’Estudi…

Arquitectura conventual del segle XV a Barcelona PJFiguerola Al segle XV les monumentals catedrals, monestirs i convents catalans d’estil gòtic ja estaven bastits en la seva major part La tasca constructiva d’aquest segle consistí majoritàriament en l’acabament de les obres religioses començades anteriorment i en l’inici d’importants obres d’arquitectura civil castells, palaus, hospitals, drassanes, etc L’alentiment de la febre constructiva en aquest període va ser causat bàsicament per la crisi demogràfica i econòmica que s’estengué durant molt de temps Barcelona no fou aliena al panorama…

Exterior de l’edifici, amb la porxada de la planta baixa i el finestral de la sala del Consell obrat el 1509 ECSA – GSerra Vic ha conservat refosa, en l’actual ajuntament, l’antiga casa del Consell de la partida reial o casa de la Ciutat, del final del segle XIV En forma el cos de més a llevant, delimitat pel carrer de la Ciutat i les places del Pes i de Sant Felip Neri Aquesta plaça és la successora de la Plaça Nova, que es va agençar al segle XIV en el límit entre les jurisdiccions reial i de Montcada La profusió d’escuts reials i de la ciutat a les façanes de la casa no es pot deslligar d’…

Finestra coronella de la Casa del Degà o Casa Rectoral de Tarragona Les finestres coronelles, característiques pels esvelts mainells que les divideixen en diferents segments, de dos a quatre generalment, comencen a aparèixer al final de l’època romànica i arriben al màxim grau de popularitat en època gòtica Els fusts són habitualment de pedra nummulítica de Girona, els capitells i les bases segueixen un tipus estàndard amb volutes i palmetes molt simples i les llindes per sectors són retallades a manera de petits arcs trilobats La que aquí reproduïm s’obre al primer pis de la façana nord de l…

Cases de Banyoles Planta baixa de la Pia Almoina, can Fornells i can Paulí, amb arcs transversals Totes tres cases ara formen el Museu Arqueològic i Comarcal Escala 1/400 JMoner El tipus habitual de cases que es van bastir a les viles medievals de Catalunya, a redós generalment d’un focus de poder, era el d’unes construccions recolzades les unes amb les altres, amb façana a un camí o carrer tot formant-hi una espècie de pinta o espina L’espai físic ocupat per les unitats familiars era un rectangle llarg i estret, una part del qual l’ocupava la casa, i la resta es destinava a hort o lloc per a…

Interior de la nau única de la catedral mirant vers la capçalera RESOL - MJounou La conclusió de la nau gòtica de Santa Maria de Solsona, començada als segles XIII-XIV, fins a cobrir el presbiteri amb un nou absis, no es va fer efectiva fins al primer quart del segle XVII, en què l’antiga canònica ja havia esdevingut catedral El 29 de desembre de 1622 es va signar un contracte entre el capítol i el mestre de cases barceloní Claudi Casals –que també treballà a Calaf–, en compliment del qual ho havia de portar a terme Casals havia de fer, en primer lloc, “los dos pilars de la iglésia”, és a dir…

El monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, avui parròquia de la vila, és més conegut per l’anomenada Porta Ferrada, exemple singular a Catalunya d’un cos d’edifici noble d’abans del romànic –potser el mur de la galilea o nàrtex del primitiu temple conventual del segle X, la hipòtesi més versemblant, o tal vegada la façana de l’antic palau abacial–, que no pas per l’església actual, un temple gòtic per al qual el 15 de maig de 1338 el bisbe de Girona Arnau Mont-rodon va atorgar indulgències a tothom qui collaborés econòmicament o amb treball personal i aportació de materials en la seva…

Pati central del palau, amb l’escala i la galeria volada del primer pis BT – GSerra El primitiu palau del bisbe de Tortosa, romànic, se situava al sud de la catedral La seva façana, en la mateixa línia que la d’aquest temple, s’obria a l’eix principal de la ciutat altmedieval, el carrer de la Creuera, i al carrer del Palau o pati de la Canonja Se’n conserven restes importants a l’interior dels números 12 a 18 d’aquest mateix carrer El creixement de la comunitat eclesiàstica a la segona meitat del segle XIII, unit a una major complexitat de les seves necessitats i a la voluntat de la jerarquia…