Resultats de la cerca

Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la cultura…

Sant Vicent Ferrer, JReixac, segle XV MCDV / GC En el concili IV del Laterà 1215 la jerarquia assumí la iniciativa de la predicació, que s’havia intensificat a partir del segle XI en el context de la reforma gregoriana i que presentava casos de predicadors lliures, fins i tot laics, com Valdo i altres, que donaren peu a moviments que es van anar marginalitzant de grat o per força, com els càtars La prescripció conciliar ordenava que els bisbes cuidessin la predicació, feta per ells mateixos o per altri A partir d’aquest moment i de la fundació dels mendicants —dominics, el nom dels quals és…

Monjo, Summa de casibus moralibus …, sd BC El punt d’arrencada per a l’evolució del pensament teològic no fou altre que la tasca de les escoles de catedrals i monestirs de l’etapa anterior, normalment dotades de bones biblioteques Així ho testimoniaren, per exemple, les escoles de Vic i Ripoll La cultura catalana a l’època de Jaume I 1213-76 estava fortament impregnada de sentiment religiós i el llarg regnat de Jaume II 1291-1327 fou favorable a un renovellament cultural Fou fundat l’Estudi General de Lleida, centre geogràfic dels diferents estats de la confederació catalanoaragonesa 1300 i,…

La història de Catalunya d’aquest període es desenvolupà en una societat feudal i estamental, en un món que Déu havia volgut dividit en tres estats el dels oratores o oradors que pregaven a Déu pel poble, el dels bellatores o guerrers que eren els defensors de la societat, i el dels laboratores o treballadors que, llaurant les terres, proveïen al sosteniment de tots Aquesta tripartició creava, per voluntat divina, una estructura jerarquitzada que es justificava per la funció a què estaven destinats els seus respectius membres i en la qual eren especialistes l’oració, la guerra i el treball de…

Signataris del segon pariatge, 6-12-1288 ACU-ECSA Les argumentacions jurídiques dels glossadors del ius commune es van projectar sobre les formes d’organització política monàrquiques que s’engendraren arran del fracàs, a la pràctica, de la idea d’un imperi cristià universal on l’emperador gaudia d’una potestat absoluta, a semblança de la que el dret romà justinianeu atorgava a l’emperador de Constantinoble La fórmula Rex qui superiorem non recognoscens est in regno suo Imperator concentra el raonament de la jurisprudència baix-medieval, per la qual s’atribuïa a tot monarca que fos el superior…

Les vegueries i sotsvegueries de Catalunya el 1301 La vegueria era la demarcació on el veguer exercia la plena representació jurisdiccional del senyor de l’indret Era present al segle XII en àmbits comtals i vescomtals, a manera de districte que permetia superar delimitacions més reduïdes i adaptar la representació sobre regions reals Aquestes regions eren perfilades d’acord amb les característiques naturals, jurisdiccionals i d’unitat socioeconòmica, a partir d’un nucli rector Al segle XIII, la monarquia va assumir progressivament aquest model de demarcació, tot reflectint una divisió en…

L’autor lliurant el llibre sobre els Usatges de Barcelona, Comentaris als Usatges de Barcelona , JMarquilles, 1448 MHCB És el text jurídic cabdal i més representatiu de la història del dret català per raó dels seus orígens i contingut, pel seu desenvolupament consuetudinari i jurisprudencial, i també pel fet que constitueix l’encapçalament del dret general català contingut en les Compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya 1413, 1496, 1588/89 i 1702 Aquest dret general modificà, com a dret novíssim i seguint l’ordre dispositiu del codi de Justinià, el dret comú vigent…

La noció que avui tenim sobre l’administració, com a ciutadans d’un Estat constitucional, és totalment mediatitzada pels principis rectors que regeixen aquesta forma d’organització política estatal, basada, en primer lloc, en el concepte de la sobirania nacional o popular, però també en la separació de poders, en el principi de legalitat, en l’afirmació d’uns drets i d’uns deures fonamentals Des d’aquesta visual, l’administració consisteix en el conjunt de mitjans materials i personals que, de manera subordinada, auxilien el poder polític en la preparació i l’execució de les seves decisions…

Les ciutats van consolidar, durant el segle XIII, el seu règim municipal, que perpetuava l’acció de govern d’unes quantes famílies Seguidament, s’obrí un període secular de tensions i enfrontaments al bell mig del patriciat pel control dels càrrecs administratius, és a dir, per l’exercici del poder Aquest seria un dels elements explicatius dels conflictes, però, no cal dir-ho, n’hi ha d’altres Les rivalitats personals, els vincles familiars o el control de les terres i predis propers al nucli urbà feien vessar la sang sovint pels carrers de les ciutats En aquest sentit, la incorporació dels…

Llibre major del banc de P Descaus i A Olivella, 1381 ACA / RM Molt probablement, la banca barcelonina va néixer, com d’altres banques mediterrànies, de la prolongació de les activitats dels primitius canvistes de moneda, els quals, de lliurar-se al canvi manual, passaren a acceptar i administrar dipòsits i a crear crèdit amb capital propi i capital dipositat El procés es completà en la darreria del segle XIII, quan aparegué una tipologia d’operacions, un sistema comptable i una terminologia precisa La reglamentació bàsica de les taules de canvi, nom que mantingueren al llarg de segles i que…