Resultats de la cerca

En els textos medievals, la població apareix sempre com el més preuat dels béns La seva abundància era signe de prosperitat, i el seu creixement la prova inequívoca d’un govern ordenat i just Pere III el Cerimoniós, en el seu parlament a les corts catalanes reunides a Tarragona el 9 de març de 1370, utilitzà aquest argument revelador per tal de demostrar la saviesa i la prudència dels monarques que el precediren “Però senyal cert havem per què ells foren bons regidors, com llur patrimoni han poblat meravellosament cor nenguna ciutat ni vila que vui hajam nós, totes són així poblades que dins…

És hora d’acabar, doncs, aquesta introducció, en què s’ha intentat sobretot palesar al lector l’eix de les grans línies sobre les quals va transcórrer la història dels Països Catalans, en el període decisiu de la seva forja des del seu balbucient naixement 1229-45, després d’haver estat arrabassats oficialment part d’aquests territoris a l’islam andalusí, fins que Ferran II, amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella segellà, amb la unitat de corones que aquest implicà, tot un altre ritme diferent al si del conflictiu món hispànic peninsular En l’esperança d’haver assolit, si més no…

Temps enrere, en un text summament intelligent, que feia de pòrtic a una atapeïda síntesi del segle XIII, Julio Valdeón defensà aquest tret de plenitud per a aquesta centúria, tot i que en rigor tan plenament medievals, si més no, eren també les fites de Carlemany o de la guerra dels Cent Anys No obstant això, els conceptes, les imatges, els tòpics més populars pel que fa a la societat, la cultura, o l’esperit medievals s’han fixat des de mitjan segle XI fins a la culminació definitiva del XIII El cavaller croat, cortès amb les dames, les fletxes de les catedrals gòtiques, la configuració del…

El fenomen dels mancusos constitueix una de les proves més clares de la influència exercida pel món andalusí sobre l’economia i la societat catalanes dels voltants de l’any 1000 L’origen del mot mancusus ha estat objecte de nombrosos estudis per part d’historiadors i numismàtics Avui s’admet, seguint els treballs de Claude Cahen, que el terme deriva del participi passat àrab manqūš , del verb naqaša gravar Segons aquest autor, el verb i el seu participi passat haurien estat aplicats als dinars encunyats a partir de la reforma monetària feta pel califa ʿAbd al-Malik, l’any 694, per tal de…

Tots els autors que han tractat la ràtzia d’Almansor i la destrucció de Barcelona, durant els primers dies del mes de juliol del 985, coincideixen a reconèixer que els musulmans marxaren carregats d’un bon botí i seguits d’un munt de presoners L’autor anònim del Dikr Bilad al-Andalus precisa també, exagerant, que durant la seva expedició número 23, el ḥāğib Almansor capturà 70 000 persones, dones i infants inclosos Sense arribar a acceptar aquesta xifra, hom admet que la ràtzia acabà amb la captura de nombrosos presoners Un document de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona diu que “morts o…

La catedral de Girona encara conserva diversos objectes que són testimoniatge de l’atracció suscitada per la civilització islàmica sobre l’alta aristocràcia catalana del segle XI Una primera mostra d’això és la pedra de l’anell sigillar que restà encastat durant molt de temps dins l’altar que la comtessa Ermessenda de Carcassona havia ofert a la catedral de Girona L’atribució d’aquesta pedra ha estat objecte de controvèrsia Per a certs historiadors, com I Frank, l’anell sigillar era propietat d’Arsenda, muller de Reverter —el vescomte de Barcelona que esdevingué mercenari dels almoràvits al…

“El comte de Barcelona és avui Ramon, fill de Berenguer, fill de Borrell L’any 446 de l’Hègira 1054-55 deixà el seu país per anar a Terra Santa En passar per Narbona, va visitar un dels grans personatges de la ciutat Durant l’estada a la seva casa, el comte i la dona del seu amfitrió s’enamoraren Ramon continuà el viatge i arribà a Jerusalem De tornada, passà novament per Narbona El comte visità novament l’antic amfitrió perquè desitjava retrobar-se amb la dona El comte i la muller es confessaren recíprocament el seu amor i prepararen un pla perquè ella pogués fugir i retrobar-lo Quan aquest…

Representació d’un califa acompanyat dels seus servents, arqueta de Leyre, 1004-05 MNP / Oronoz Durant els segles de coexistència de cristians i musulmans a la Península Ibèrica, les fonts d’una i altra banda de la frontera política i religiosa ens informen dels esdeveniments que anaven constituint la història d’ambdues comunitats Els historiadors cristians i musulmans s’ocuparen sobretot de ressenyar els moments de confrontació o de contacte mutu Però a vegades les cròniques araboislàmiques fan referència a uns fets que formen part de la història interna de la Catalunya naixent Aquí es…

Escena cortesana, arqueta de Leyre, 1004-05, MNP / Oronoz Abu-l-Ḥasan ‘Alī ibn ‘Aṭiyyat ‘Abd Allāh ibn Muṭarrif ibn Salma, conegut per Ibn al-Zaqqāq, va néixer molt probablement a València al final del segle XI i morí a Alzira pels volts de l’any 1134 Els estudiosos que s’han ocupat de la seva obra i la seva biografia —des d’H Pérès i E García Gómez, fins a J Piera, passant per C Barceló i altres— es fan ressò de les discrepàncies que s’observen entre els diversos cronistes àrabs que tractaren d’esbrinar la situació econòmica del seu pare probablement un artesà de València i el seu origen…

Tinter andalusí reutilitzat com a lipsanoteca, segles X-XI ESMB / JLV Abū Bakr al-Ṭurṭūšī, conegut igualment sota el nom d’Ibn Abī Randaqa, va néixer a Tortosa cap al 451 de l’Hègira 1059-60, i va morir, segons les fonts, bé durant el mes de ša ʿbān del 520 final d’agost, començament de setembre del 1126, bé al ğumada I de l’any 525 abril del 1131, a l’edat de 75 anys Va estudiar dret i lletres a la seva vila natal i després a Saragossa Va complir el pelegrinatge el 476 1083-84, i després es va dirigir a Bagdad, Bàssora, Damasc i Jerusalem A la tornada passà pel Caire, i s’establí després a…