Resultats de la cerca

Vaga, Terrassa, 1911 AT El moviment obrer va sortir considerablement debilitat de la repressió governamental contra l’anarquisme del final del segle XIX A partir d’aquí s’anà refent a mesura que assimilava nous postulats organitzatius i doctrinals Durant el primer terç del segle XX es passà d’un obrerisme de caràcter societari sense cohesió organitzativa, en què destacava la incapacitat tant del sindicalisme reformista com del socialista, a un sindicalisme de masses, socialment revolucionari, que lluitava per superar les tradicionals dificultats d’estructuració i per alçar-se com a…

El context Són poques les etapes de la història europea en les quals hom troba, com en la dels anys 1939-60, uns signes tan palesos del fanatisme i de la crueltat que poden arribar a manifestar els humans Perquè durant aquests vint anys tingué lloc, primerament, la guerra més brutal, més inhumana i més anihiladora de les conegudes fins llavors al vell continent I, segonament, a partir del 1945, s’encetà una etapa molt dura de postguerra, de recuperació moral i de reconstrucció econòmica, marcada, però, per la divisió d’Europa en dos blocs ideològics i polítics antagònics, cosa que condicionà…

L’historiador que intenta fer un balanç dels èxits i dels fracassos de la Segona República espanyola, i de la Generalitat catalana que es trobava embarcada en el mateix vaixell, no pot oblidar que l’Estat espanyol no restava al marge de les grans crisis —econòmica, social, política, ideològica— que es van iniciar a la darreria dels anys vint i que esclataren amb tota la seva força els anys trenta La crisi dels anys trenta La victòria dels aliats el 1918 semblava haver consolidat els règims democràtics parlamentaris, però a partir de la crisi econòmica del 1929, l’atur forçós, la inflació, la…

Conservadors i liberals dels Països Catalans, enquadrats en els partits monàrquics, van ser puntals fidels de l’entramat polític de la Restauració mentre van tenir uns caps de partit amb autoritat suficient per a neutralitzar les discrepàncies i els personalismes Però a partir de la mort d’Antonio Cánovas del Castillo 1897 i de Práxedes Mateo Sagasta 1903, i sobretot amb la desaparició dels vells capitostos provincials de la seva generació, les forces dinàstiques es fraccionaren en tendències que no reconeixien cap direcció única Nouvinguts a la vida política o antics companys de partit…

Els generals que al juliol del 1936 es van revoltar contra la República no havien previst una guerra llarga, o ni tan sols una guerra Segons la tradició vuitcentista dels pronunciamientos hispànics, pensaven que el cop militar s’hauria de resoldre en unes quantes hores, o a tot estirar en uns pocs dies La militarada va degenerar en guerra civil perquè va fracassar a la gran majoria de les ciutats de la Península però va triomfar al Marroc, on hi havia l’exèrcit professional, i en aquella part del nord sobretot Navarra i part del País Basc on des de les carlinades del segle passat hi havia una…

Al principi del 1919, tot just finalitzada la Gran Guerra, el primer ministre britànic, David Lloyd George, reflexionava “Si un home, el 1914, hagués tingut la desgràcia de naufragar en una illa deserta, i hagués tornat a la civilització fa una setmana, els canvis registrats l’haurien induït a creure que la seva llarga solitud li havia fet perdre el seny…” Com explicar-se, altrament, que l’ahir arrogant imperi alemany fos ara una república humiliada i tímida, i que Rússia estigués governada pels exiliats i deportats de cinc anys enrere, i que, del multisecular imperi austríac, no en restés…