El moviment obrer va sortir considerablement debilitat de la repressió governamental contra l’anarquisme del final del segle XIX. A partir d’aquí s’anà refent a mesura que assimilava nous postulats organitzatius i doctrinals. Durant el primer terç del segle XX es passà d’un obrerisme de caràcter societari sense cohesió organitzativa, en què destacava la incapacitat tant del sindicalisme reformista com del socialista, a un sindicalisme de masses, socialment revolucionari, que lluitava per superar les tradicionals dificultats d’estructuració i per alçar-se...