Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
El retorn dels “papers de Salamanca”
Pancarta reclamant els papers de Salamanca a la Universitat de Massachusetts, sd Comissió de la Dignitat Una de les principals reclamacions de l’àmbit cultural que la societat catalana ha mantingut més viva en els darrers trenta anys ha estat la del retorn de la documentació espoliada l’any 1939 per les tropes franquistes, els popularment anomenats «papers de Salamanca» Aquest documents —uns 15 000 lligalls— havien estat traslladats a la ciutat de Salamanca, on van a estar a disposició de diferents organismes repressius per tal d’aportar proves incriminatòries contra les persones perseguides…
Un cas controvertit: la cova fosca
Entorn de la Cova Fosca, Ares del Maestrat, ~7500-3700 aC CO La Cova Fosca es troba al terme municipal d'Ares del Maestrat, a la muntanyosa comarca de l'Alt Maestrat, no gaire lluny dels importants conjunts d'art rupestre de l'estil anomenat llevantí coneguts pel nom del Cingle de la Gasulla Alt Maestrat i la cova Remigia Gasulla d'Ares, Alt Maestrat, i moll a prop dels abrics pintats del Racó Molero L'emplaçament de la cavitat, en una cinglera a més de 900 m d'altitud, domina les grans barrancades dels voltants La vegetació encara avui és força rica, formada per bosc residual d'alzines,…
1932 i 1979: comparació de dos estatuts
Portada del projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya, 1979 Coll part / GS La qüestió de si l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 representava o no un avenç respecte al del 1932 fou objecte de polèmica abans i després de la seva adopció De fet, la comparació en alguns casos era explícita, i es posava l’accent en el fet que certes matèries eren regulades de manera diversa a com ho havien estat en l’etapa republicana No és fàcil, realment, comparar tots dos estatuts En primer lloc, el marc constitucional de l’un i de l’altre són diferents mentre que l’autonomia fou una excepció durant…
Una llengua, moltes nacions
Escuts dels regnes catalans, Barcelona, 1681 MHCB / AF/AHC - RMr Una llengua, als Països Catalans dels segles XVI i XVII, definia tot sovint una nació Així, Anselm Turmeda podia ser presentat als lectors del cinc-cents com un escriptor de “nació catalana i nascut a la Ciutat de Mallorca” i Ausiàs Marc, al seu torn, com un “cavaller valencià i català de nació” De manera semblant, el cronista valencià Gaspar Escolano podia anomenar catalans tant els valencians com els catalans del Principat, “ por ser todos —explica— de una misma lengua y nación desde los principios de la conquista ” Un cas a…
Els Usatges de Barcelona
L’autor lliurant el llibre sobre els Usatges de Barcelona, Comentaris als Usatges de Barcelona , JMarquilles, 1448 MHCB És el text jurídic cabdal i més representatiu de la història del dret català per raó dels seus orígens i contingut, pel seu desenvolupament consuetudinari i jurisprudencial, i també pel fet que constitueix l’encapçalament del dret general català contingut en les Compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya 1413, 1496, 1588/89 i 1702 Aquest dret general modificà, com a dret novíssim i seguint l’ordre dispositiu del codi de Justinià, el dret comú vigent…
1946: la vaga de Manresa
Entre el 1945 i el 1947 es van produir una sèrie de conflictes obrers a Catalunya, provocats per unes condicions de vida molt precàries i per la sensació d’un possible canvi polític afavorit per la fi de la Segona Guerra Mundial En aquest context, al gener del 1946 es produí una vaga general a Manresa, la primera amb aquest caràcter des del 1939, que relata Francesc Perramon i Pla —testimoni dels fets—, relat que fou publicat, originàriament, al diari “Avui” l’any 1977 “… Per a situar l’acció caldria conèixer les circumstàncies que es donaven llavors, difícils de comprendre per a la gent d’…
Ildefons Cerdà i les condicions de vida dels obrers barcelonins
Els habitatges de primera categoria a Barcelona segons Ildefons Cerdà Durant els anys del Bienni Progressista, l’enginyer i urbanista va realitzar l’enquesta més completa i sofisticada sobre les condicions de vida de la classe obrera barcelonina d’aleshores La Monografia estadística de la classe obrera de Cerdà prolongava un important corrent d’estudis sobre les condicions de vida de les classes treballadores que s’havia anat obrint camí als grans països industrials europeus A Catalunya, aquests estudis van tenir dos conreadors importants en els treballs dels metges i higienistes Joaquim…
Les societats igualitàries: un miratge
Recreació d'una escena de caça vista com activitat exclusiva dels homes, Samit, sd, coll part GC Dins l'estudi de les societats de caçadors-recollectors del passat, l'arqueologia ha aconseguit representar de manera rigorosa el medi natural en què es mogueren en cada moment i també el tipus d'estratègia que desenvoluparen per tal de resoldre el problema de la seva subsistència Això ha estat possible gràcies al ventall de noves tècniques, procedents en la seva majoria d'altres ciències, tot i que aquestes han estat desenvolupades i reformulades a fi d'ajustar-les als plantejaments arqueològics…
Francesc Aragó, el català que triomfà a París
FAragó, sd CEDACC / JLV Francesc Aragó tingué un gran renom mentre vivia Les seves activitats com a intellectual i com a polític en feren una personalitat de primer pla del seu segle La visió actual de la seva obra, 150 anys després de la seva mort, és més crítica que la dels seus contemporanis Francesc Aragó nasqué el 26 de febrer de 1786 a Estagell, un poble català a la vora del Llenguadoc, dins la província del Rosselló, que havia restat annexada a França des del 1659 Uns quants anys més tard, el seu pare, adepte a la causa dels reformistes, formà part d’un petit grup de “patriotes” que…
Les institucions de govern
La noció que avui tenim sobre l’administració, com a ciutadans d’un Estat constitucional, és totalment mediatitzada pels principis rectors que regeixen aquesta forma d’organització política estatal, basada, en primer lloc, en el concepte de la sobirania nacional o popular, però també en la separació de poders, en el principi de legalitat, en l’afirmació d’uns drets i d’uns deures fonamentals Des d’aquesta visual, l’administració consisteix en el conjunt de mitjans materials i personals que, de manera subordinada, auxilien el poder polític en la preparació i l’execució de les…