Un cas controvertit: la cova fosca

La Cova Fosca es troba al terme municipal d'Ares del Maestrat, a la muntanyosa comarca de l'Alt Maestrat, no gaire lluny dels importants conjunts d'art rupestre de l'estil anomenat llevantí coneguts pel nom del Cingle de la Gasulla (Alt Maestrat) i la cova Remigia (Gasulla d'Ares, Alt Maestrat), i moll a prop dels abrics pintats del Racó Molero. L'emplaçament de la cavitat, en una cinglera a més de 900 m d'altitud, domina les grans barrancades dels voltants. La vegetació encara avui és força rica, formada per bosc residual d'alzines, algun roure i petites agrupacions de ginebres. L'aigua també és abundant: hi ha pous i fonts a les proximitats del jaciment. Les excavacions arqueològiques realitzades pels autors es van dur a terme des de l'any 1975 fins al 1979. Les conclusions dels estudis van permetre conèixer la dinàmica interna de la vida d'uns grups humans que van desenvolupar un sistema cultural epipaleolític, que sense solució de continuïtat va evolucionar cap a un Neolític incipient, la qual cosa és de gran interès antropològic, ja que ha permès conèixer in situ les transformacions econòmiques i culturals d'unes comunitats al llarg, almenys, de quasi dos mil·lennis.

La Cova Fosca presenta dues fases d'ocupació ben definides. A partir del 7510 ± 160 aC, ja dins de l'anomenat òptim climàtic, fou un lloc preferencial d'assentament de caçadors. El seu territori de bosc caducifoli termòfil s'estenia des de la part baixa de la rambla Carbonera fins a les barrancades pròximes a la cavitat i era el biòtop adequat per a molts animals com ara el cérvol, el porc senglar, l'os bru, la guineu, l'esquirol, el liró, el ratolí i, estacionalment, la llebre. En una cota més alta, i prop de la cavitat, el bosc obert de coníferes i alzines, alternat amb grans clarianes, estava poblat per cabres salvatges, llops, urs, fagines i conills.

La vegetació, els animals i l'aigua abundants van cobrir àmpliament les necessitats econòmiques del grup humà que hi residia. A partir del 6930 ± 200 aC, la cavitat va ser habitada de manera gairebé ininterrompuda, però al voltant del 5690±110 aC es va convertir definitivament en un lloc d'ocupació permanent. Aleshores, el clima es va equilibrar amb tendència a la sequedat, el paisatge va canviar lleugerament i va retrocedir el bosc; els cèrvids, caprins i les espècies lagomorfes (conills), però, continuaren aprofitant-se en gran mesura per a l'alimentació. L'economia descansava sobre la base de l'explotació cíclica de l'entorn, amb un domini que es considera com una "economia de producció territorial", és a dir, amb una explotació intensiva i cíclica del territori de captació o paleohàbitat. Al mateix temps, la cultura material presentà nous models d'estris, com per exemple la ceràmica llisa o decorada amb incisions, cordons i detalls acanalats, però sense arraconar els antics utensilis de pedra i sílex de l'etapa anterior.

Cap al 5260 ± 70 aC, l'hàbitat de la cova no va alterar-se gaire; és possible que el clima fos menys sec, però la fauna va continuar sent pràcticament la mateixa, si bé va augmentar la presència de bous i ossos. Així mateix hi ha proves d'una quasi domesticació o control de la cabra i el bou. L'estabilitat del grup humà queda reflectida a l'interior de l'hàbitat en l'ordenació de l'espai d'ocupació; així ho demostren les estructures de fogars amb parets d'argila i pedra, murets, forats de pals, pisos de terra i lloses, i també els murs de la cova pintats amb ocre vermell. Alhora, la cultura material va canviar lleugerament, especialment la indústria lítica; la ceràmica va ser guarnida amb decoracions més diversificades.

L'assentament de la Cova Fosca, ara com ara, no s'inclou en cap model actual d'interpretació del Neolític antic conegut fins avui, dins de la franja litoral de la Mediterrània occidental. És aquest un dels pocs jaciments que presenten una continuïtat d'ocupació a partir de les cultures epipaleolítiques de la meitat del VIII mil·lenni fins a les etapes neolítiques del VI. El seu model d'evolució difereix del paradigmàtic "Neolític de ceràmiques impreses cardials", aparegut a partir del 5000 aC. En aquest jaciment les datacions absolutes són més antigues i els recipients no tenen decoracions fetes amb petxines de Cardium edule (escopinya). Per tant, la reacció més fàcil i immediata, per part de les escoles de prehistoriadors més tradicionals, ha estat la de rebutjar totes les conclusions cronoculturals obtingudes i situar el jaciment entre el 4200 i el 3600 aC (Neolític mitjà), atenent només a conceptes de formalisme tipològic, com són les decoracions de les ceràmiques. Aquestes apreciacions basades en una datació relativa i comparativista de la ceràmica són considerades, per certs investigadors, més fiables que les mateixes datacions absolutes i crono-estratigràfiques.

Actualment, es considera que el Neolític antic fou un període més dins d'una àmplia etapa sotmesa a complexos canvis climàtics, econòmics i socials. Des de fa anys, les investigacions han conduït a creure que el procés de neolitització no va ser uniforme ni només el resultat d'una aportació externa d'Orient, sinó que va ser generat per les mateixes respostes del grups humans, que s'enfrontaren al medi ambient del territori que ocupaven fins a aconseguir-ne un domini i un control suficient, procés que es podria considerar com l'establiment d'una "economia de producció territorial", basada en l'explotació cíclica i sistemàtica del seu paleohàbitat, sense conreu ni plena ramaderia.

Si el jaciment de la Cova Fosca ha estat considerat com un cas controvertit és perquè no s'ajusta al model plenament consensuat del Neolític antic, ja que ni s'hi ha documentat una explotació cerealística, ni tampoc no s'hi troben rastres de domesticació d'animals d'una manera plena, si bé sí que s'hi han descobert indicis d'utilització de ceràmica, element indicador de la neolitització. Dins del quadre cronològic del Neolític, en l'àmbit dels Països Catalans no es coneixen altres assentaments que tinguin aquestes característiques, ja que tots pertanyen a la fase neolítica en què s'utilitzava ceràmica cardial i es practicava la plena domesticació d'animals i el conreu de cereals, i cronològicament situada al llarg de la primera meitat del V mil·lenni (5000-4500 aC). No s'ha d'oblidar, però, que hi ha altres jaciments peninsulars que tampoc no s'ajusten de cap manera al paradigma de l'ús de les ceràmiques cardials com a fenomen d'iniciació del Neolític antic, ja que en certs jaciments d'Andalusia i Múrcia les datacions del carboni 14 es remunten al VI mil·lenni sense presència, però, de ceràmica cardial i, en certs casos, només amb proves de domesticació d'animals.

Per tant, es pot afirmar que el procés de neolitització es va iniciar a partir dels moments epipaleolítics avançats en els àmbits de poblacions que ocupaven territoris d'àmplies possibilitats d'explotació subsistencial. Els jaciments considerats fins ara com a neolítics antics presenten una sèrie d'avenços —domesticació plena, conreu de cereals i una variada cultura material— que són més propis d'agrupacions humanes que ja han arribat a dominar una nova fase cultural, l'economia de producció, dins d'una etapa cronològica avançada del Neolític (5000-4500 aC).