Resultats de la cerca

La catedral de Girona encara conserva diversos objectes que són testimoniatge de l’atracció suscitada per la civilització islàmica sobre l’alta aristocràcia catalana del segle XI Una primera mostra d’això és la pedra de l’anell sigillar que restà encastat durant molt de temps dins l’altar que la comtessa Ermessenda de Carcassona havia ofert a la catedral de Girona L’atribució d’aquesta pedra ha estat objecte de controvèrsia Per a certs historiadors, com I Frank, l’anell sigillar era propietat d’Arsenda, muller de Reverter —el vescomte de Barcelona que esdevingué mercenari dels almoràvits al…

Portada de“Las Provincias” en el seu centenari, amb el retrat dels seus fundadors, València, 1966 BV / MG Els dos diaris més rellevants a les seves regions en el decurs de la segona meitat del segle XIX foren el “Diario de Barcelona” 1792 i “Las Provincias” 1866 Tot i ser diferents en diversos aspectes que n’afectaven el contingut i la presentació, poden ser considerats els títols més representatius de la burgesia catalana i valenciana respectivament El primer va néixer al segle XVIII d’un privilegi reial de Carles IV, i el segon, de la transformació de “La Opinión” 1860 en quedar-se-la el…

Distribució de les conferències eclesiàstiques del bisbat de Girona 1718 William J Callahan, en el seu recent i excellent llibre Iglesia, poder y sociedad en España, 1750-1874 , afirma que “el segle XVIII assistí a una orgia constructora del clergat regular i secular” En efecte, de la lectura del Diario de viajes de Francisco de Zamora, com també de la consulta de qualsevol història de l’art català se’n desprèn, en general, que durant el set-cents, a la major part de les parròquies de la província eclesiàstica Tarraconense es produí una veritable “orgia constructora” des del més petit…

El sector de la construcció i del PIB als Països Catalans 1996-2006 La construcció ha estat un autèntic revulsiu del creixement econòmic a l’inici del segle XXI De fet, no és possible entendre el creixement econòmic de la dècada 1996-2006 sense tenir en compte aquest sector que ha estat, conjuntament amb el sector exterior, un dels principals protagonistes El 2000, el sector de la construcció als Països Catalans es valorava en 13 861,3 milions d’euros i donava ocupació a 578 600 persones Els anys 1996-2006 van representar un cicle expansiu del sector de la construcció I no tan sols això…

El sentiment d’identitat nacional La creació de l’“Estat de les autonomies” atribuïa una suposada voluntat d’autogovern a totes les regions espanyoles i, per tant, la potestat per a constituir-se en comunitats autònomes Aquesta voluntat va perfilar els contorns de l’actual mapa autonòmic, el qual ha reflectit, des del seu primer esbós, les disparitats existents entre les aspiracions autonomistes de les comunitats que es van arribar a constituir, i també entre les identitats territorials i collectives que les sostenien Malgrat que el funcionament de les institucions autonòmiques ha generat una…

Els primers homínids al continent africà Durant el Pliocè, fa uns 3,5 milions d’anys, els homínids anomenats Australopithecus ja caminaven sobre les dues extremitats inferiors A Laetoli Tanzània els negatius de les seves petjades s’han conservat fins als nostres dies en ser cobertes i protegides per les cendres d’un volcà Aquest és el testimoni empíric més antic que hom té del bipedisme dels homínids L’esquelet quasi sencer de Lucy de fa 3 milions d’anys, trobat l’any 1974, demostra també l’existència del bipedisme entre els Australopithecus afarensis Aquest fel va ser, doncs, el primer…

El 15 de novembre de 977 hi hagué, a Ripoll, un important acte de contingut religiós i polític Hi assistiren els principals jerarques civils i religiosos dels comtats catalans, entre els quals Miró Bonfill, bisbe de Girona i comte de Besalú Fruia, bisbe de Vic Borrell II, comte de Barcelona, i Oliba I, comte de Cerdanya Atesa la funció religiosa de la reunió procedir a la tercera consagració de l’església monacal de Ripoll, els clergues hi devien predominar a més de bisbes, hi havia canonges, sacerdots, monjos, levites i abats Del bisbe Guisad d’Urgell es diu que “era present en l’esperit,…

Endinsar-se en l’estudi de la societat ibèrica no és una tasca fàcil No hi ha documentacions de l’època que descriguin amb detall certs aspectes com les creences, les institucions i les relacions socials, i les que existeixen són de segona o tercera mà, obra de grecs i romans que viatjaren per la Península Sovint, a més, aquestes darreres notícies, o bé es converteixen simplement en una allau d’informacions o curiositats no sempre verídiques o bé únicament lloen els mèrits dels compatriotes de l’escriptor D’altra banda, els testimonis directes, com les restes materials, necessiten una…

“Fou mogut un plet entre Pere, clergue de Santa Maria de Vallvidrera, i Pere d’Olorda sobre tots els drets parroquials dels masos de Caminella que el primer demanava per raó de l’església esmentada Ambdues parts, havent pledejat des de feia temps, es comprometeren fermament a sotmetre’s a l’arbitri de Ramon de Sarrià, capellà de l’església de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera Ramon de Sarrià, un cop rebudes les penyores d’una i altra part, arbitra que mentre Pere d’Olorda visqui, l’església de Vallvidrera i el seu rector prenguin la…

Empúries al segle I aC GP-P / CM / JAS Segons les fonts escrites, la política colonial de Roma a les províncies hispàniques es va limitar, durant la República, a una sèrie molt reduïda de noves fundacions urbanes decidides pels governants per motius estratègics o a causa de l'assentament de veterans En l'àmbit geogràfic que aquí es tracta, la llista d'aquestes noves fundacions es redueix a quatre Tàrraco 218-217 aC, Valentia 138 aC, Palma Palma de Mallorca i Pollència Alcúdia, Mallorca 123 aC No obstant això, si s'analitza el procés de canvi social a la província durant els segles II i I aC,…