Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
El cinema com a propaganda
Filmació d’una escena de guerra, sd ANC-Fons Comissariat de Propaganda Fracassada la revolta militar del juliol del 1936, el Comité Económico de Cines en Explotación de la CNT s’apropià totes les sales de cinema de Barcelona i València Veient les transformacions que comportava la nova situació, el 12 de setembre de 1936 es creà el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya Naixia el Departament de Cinema del Comissariat de Propaganda de la Generalitat —Jaume Miravitlles en va estar al capdavant—, que va ser batejat amb el nom de Laia Films L’actuació més valuosa d’aquest…
Activistes i resistents (1939-1950)
El context L’anàlisi de la lluita antifranquista als Països Catalans durant la immediata postguerra no es pot fer prescindint de l’enorme impacte que per a les organitzacions polítiques i sindicals d’esquerra tingué la repressió sistemàtica duta a terme pels vencedors de la Guerra Civil al llarg dels primers anys de la dictadura El caràcter repressiu del Nuevo Estado anà especialment adreçat contra els partits polítics i les agrupacions del Front Popular, prohibits des del 13 de setembre de 1936, i contra els sindicats obrers Aquest fet ha de ser inscrit dins el context de lluita de classes…
Anys de fam i de pobresa
Segell de 5 ptes “Plato único y día sin postre”, 1940 Coll part / GS Els anys quaranta han estat considerats com la dècada més obscura del segle Parlar-ne és referir-se a escassetat d’aliments, a restriccions elèctriques i a mancances generalitzades però la carència dels béns més imprescindibles no va afectar de la mateixa manera tots els grups socials ni tampoc va tenir el mateix impacte en la població rural que en la urbana Tanmateix, les condicions de vida de la majoria de la població es van veure greument afectades per la política social i econòmica dels governs franquistes Aquest text…
Proletaris i camperols organitzats
Els nous idearis revolucionaris europeus, el bakuninista, l’anarco-comunista i el socialista marxista, es propagaren als Països Catalans a partir de la revolució del 1868 i es van desenvolupar inicialment vinculats al republicanisme radical i al sindicalisme A aquests corrents se’ls feia difícil de convertir-se en moviments que poguessin estructurar amb èxit una pràctica revolucionària de masses al marge del republicanisme i, sobretot, del sindicalisme obrer De tota manera, a partir del 1870 passaren per alguns moments molt concrets d’hegemonia sobre el moviment i sorgiren organitzacions…
La llengua: els límits de la castellanització
Els usos socials de la llengua Els canvis polítics, econòmics i culturals produïts als territoris catalans en el pas del quatre-cents al cinc-cents també es van deixar sentir en els usos lingüístics Només cal valorar la intrusió de la llengua castellana en diversos àmbits del país, insòlita fins llavors, per copsar l’abast de la nova situació S’ha considerat generalment que, per a aquest lapse, es pot parlar de l’existència d’un “conflicte lingüístic” a l’espai català Així, aquest capítol decisiu no sols tindria importància per si mateix, sinó sobretot pel seu valor de precedent històric El…