Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Proletaris i camperols organitzats
Els nous idearis revolucionaris europeus, el bakuninista, l’anarco-comunista i el socialista marxista, es propagaren als Països Catalans a partir de la revolució del 1868 i es van desenvolupar inicialment vinculats al republicanisme radical i al sindicalisme A aquests corrents se’ls feia difícil de convertir-se en moviments que poguessin estructurar amb èxit una pràctica revolucionària de masses al marge del republicanisme i, sobretot, del sindicalisme obrer De tota manera, a partir del 1870 passaren per alguns moments molt concrets d’hegemonia sobre el moviment i sorgiren organitzacions…
La FAI, partit polític o plataforma de grups?
Consigna abstencionista de la CNT-FAI, sd AMSFG La FAI va ser creada l’estiu del 1927 en el transcurs d’una reunió de grups i federacions anarquistes de tot Espanya i Portugal que es va celebrar clandestinament a la platja del Saler de València I, per molt que hagi estat la mateixa historiografia anarquista la primera a buscar els antecedents de la FAI en la llunyana Aliança de la Democràcia Socialista de Bakunin, aquesta iniciativa responia a la voluntat conjuntural d’estructurar nuclis anarquistes clandestins Els calia assegurar la seva influència damunt els sectors sindicals…
L’enfortiment de l’obrerisme
Vaga, Terrassa, 1911 AT El moviment obrer va sortir considerablement debilitat de la repressió governamental contra l’anarquisme del final del segle XIX A partir d’aquí s’anà refent a mesura que assimilava nous postulats organitzatius i doctrinals Durant el primer terç del segle XX es passà d’un obrerisme de caràcter societari sense cohesió organitzativa, en què destacava la incapacitat tant del sindicalisme reformista com del socialista, a un sindicalisme de masses, socialment revolucionari, que lluitava per superar les tradicionals dificultats d’estructuració i per alçar-se com a…
L’Església i el món associatiu a Mallorca
P J Campins, sd BM / JG Durant el primer trentenni del segle, l’Església de Mallorca va tenir tres bisbes els mallorquins Pere Joan Campins i Barceló del 1898 al 1915 i Gabriel Llompart i Jaume del 1925 al 1928, i el valencià Rigobert Domènech i Valls del 1916 al 1924 El primer, Pere Joan Campins, fou l’autèntic impulsor d’una Església mallorquina, basada en els pressupòsits regionalistes d’Antoni Maria Alcover, vicari general de la diòcesi Destacà com a promotor de la litúrgia, el catecisme, la premsa catòlica i l’associació de seglars, partint d’un arrelament en la realitat mallorquina i…
L’economia, entre revolució i guerra
El 19 de juliol es va produir el cop d’estat del general Francisco Franco contra la República Aquest esdeveniment s’esperava des de feia dies Hi havia la certesa que entre les dretes no democràtiques i els defensors del règim democràtic anava a produir-se un enfrontament després de les eleccions guanyades pel Front Popular La polarització era patent Sindicats i partits d’esquerra es preparaven un mes abans per aturar qualsevol intent d’involució Però les autoritats republicanes, escollides a partir de les urnes, no van escoltar amb deteniment les crides sobre un possible aixecament militar…
Les organitzacions socials a la sortida del franquisme
El collegi d’Advocats de Barcelona se suma al condol i protesta per l’assassinat dels advocats laboralistes a Madrid, CPérez de Rozas, 27-1-1977 AF/AHC Portada de “Butifarra”, març del 1976 SB-UAB / GS La reconstrucció d’una societat democràtica després de la dictadura requeria la constitució de fortes estructures d’organització i representació dels interessos socials La integració forçosa dels diversos collectius en les estructures del sindicalisme vertical, òbviament, no podia atendre les necessitats d’una societat democràtica No es partia, però, de zero Durant el període de la dictadura s’…
Sindicat vertical i contrarevolució agrària
Acte de la inauguració de la làpida dels “caídos” a l’IACSI, Barcelona, 5-12-1941 AF/AHC Al tombant del segle XIX i, de manera especial, al llarg del primer terç del XX, es desenvolupà a Espanya, com arreu d’Europa, l’embranzida d’un nou moviment pagès Al camp català i al valencià aquest moviment tingué un caràcter plural, i hi van conviure fins a la fi de la Guerra Civil tres tradicions Una d’aquestes era la impulsada pels grans propietaris i les cambres agràries, representades per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI i la seva filial de cooperatives, la Federació Agrícola…
Hortolans i rabassaires
Associacionisme agrari al final del segle XIX Les organitzacions anarquistes i socialistes van trobar dificultats per a implantar-se al camp, entre d’altres coses, a causa de les diverses condicions interregionals del camperolat, els distints règims de propietat i les diferències entre les relacions contractuals I també en l’àmbit rural van tenir major difusió les idees favorables a la generalització i al repartiment de la propietat que les dirigides a abolir-la, que defensaven els collectivistes anarquistes i socialistes En aquest sentit cal tenir en compte també l’hegemonia, en moltes…
Les contradiccions del món rural
A partir de les darreres dècades del segle XIX el món deixava de caminar per començar a córrer El desenvolupament dels mitjans de comunicació i de transport de masses, simbolitzats pel ferrocarril i el vaixell de vapor, afavoriren la internacionalització del mercat, la difusió de les idees i la mobilitat demogràfica El nou model social urbà i industrial s’imposava arreu i penetrava dins del món rural imposant la seva racionalitat econòmica i la seva concepció cultural El camp i la ciutat mai no han ballat sardana, l’antinòmia ve de lluny, però ara no es tractava d’una picabaralla més, d’uns…
La societat de l’oci
Cartell de les festes de la Mercè del 1990, J Guinovart MGa © J Guinovart, VEGAP, Barcelona, 1999 El trànsit entre els anys vuitanta i aquest final de segle ha estat marcat per la consolidació, l’expansió i la diversificació de l’anomenada societat de l’oci als països de l’occident desenvolupat Aquest procés s’ha donat per una derivació de la societat de consum de masses, que ha transformat les hores de lleure guanyades amb l’avenç tecnològic postindustrial en tot un nou mercat específic, vinculat a la capdavantera economia de serveis, a partir de l’esport, la televisió i les diverses…