Resultats de la cerca

Caricatura de l’actitud dels gremis barcelonins durant el Tancament de Caixes, 1899 GS El Tancament de Caixes va generar un gran nombre de comentaris a Catalunya, que, en general, elogiaren l’actitud dels comerciants i els industrials que es negaven a fer efectiu el recàrrec impositiu Hi hagué, però, importants veus discrepants, que la consideraven una actuació més atenta a la defensa d’interessos materials oposició de contribuir a palliar el dèficit generat per la guerra cubana, que no pas a la reivindicació idealista dels principis comunitaris catalans Un dels textos més ideològics, de més…

Fira del llibre a la Rambla, Barcelona, C Pérez de Rozas, 23-4-1953 AF/AHC Els canvis polítics del 1951 comportaren unes certes correccions en l’actitud del franquisme respecte de les possibilitats d’expressió, tolerada i pública, en llengua catalana Les traves imposades als llibres catalans van començar a cedir Els documents interns del règim parlaven, a la tardor del 1951, de “nuevas normas sobre idiomas regionales” per referir-se a l’esperit amb què eren tractats és a dir, que de la prohibició total del 1939, passant per la mínima tolerància del 1946, s’arribà a les “nuevas normas” Ara bé…

Quan Pasqual Maragall i Mira arribà, el desembre del 2003, a la presidència de la Generalitat, ho va fer en un moment i en unes condicions molt diferents d’aquelles que una bona part de l’esquerra catalana havia previst o imaginat durant els llargs anys d’oposició als governs de Jordi Pujol i Soley El maragallisme —entès com l’antítesi del pujolisme, com un discurs entre hanseàtic i cosmopolita que girava l’esquena al rerepaís català, com una cultura postidentitària encapçalada pels Eugenio Trias, Pep Subirós, Félix de Azúa, etcètera—, aquell maragallisme, conegué la seva esplendor al final…

Cartell del I Salón de la Imagen , Barcelona, octubre del 1963 AF/AHC Durant el període 1960-80, el fenomen més característic de l’evolució de la comunicació social als Països Catalans va ser la progressiva reconstrucció d’uns sistemes i d’uns mitjans que la dictadura havia anorreat En vint anys, la cultura catalana va transitar des de les tímides mostres de resistència que, cap al 1960, pretenien mostrar la mera voluntat de supervivència, fins a la possibilitat, al final dels setanta, en plena transició democràtica, de disposar de mecanismes institucionals amb importants competències…

Canvis polítics i cultura Els canvis polítics de l’inici de la dècada dels trenta establien unes condicions favorables per al desenvolupament de la cultura catalana S’eliminaven les traves posades per la Dictadura i es possibilitava una represa de la institucionalització cultural afavorida pel Noucentisme i que el cop d’estat de Primo de Rivera havia aturat amb l’abolició de la Mancomunitat Si el Noucentisme havia maldat, sobretot, per crear una infraestructura cultural i uns models del que podríem anomenar “alta cultura”, les condicions creades a partir del cop d’estat del setembre del 1923…