Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
El naixement d’altres veus a l’Església
Cruzada del rosario , Barcelona, C Pérez de Rozas, 1965 AF/AHC Per a l’Església catòlica, a tot el món, la dècada dels seixanta fou un autèntic sisme, però el canvi general de mentalitat es va veure agreujat a Catalunya en coincidir amb l’inici de la degradació del franquisme L’Església, que avalà el règim des dels inicis, havia establert un model de relacions amb l’Estat que feu aigües durant aquells anys Ni el franquisme va suportar la contradicció entre repressió i creixement econòmic, ni la jerarquia del nacionalcatolicisme va suportar l’empenta d’una societat civil autònoma i laica, i…
La construcció dels referents catalans
Des d’un punt de vista general i introductori potser no és sobrer afirmar que la vida social de qualsevol grup humà implica una contínua manipulació d’estereotips, tòpics, signes, símbols i mites d’identitat Aquests signes, símbols i mites, que sovint vehiculen imatges i representacions estandarditzades, funcionen a tots els nivells de les relacions socials i humanes En efecte, la immensa majoria dels mecanismes d’identificació i autoafirmació —de sexe, edat, classe social, lloc d’origen— s’expressen a través de patrons, comportaments i valors estereotipats, i això de manera explícita,…
L’Església triomfant
El context La Guerra Civil va redibuixar dràsticament la complexitat del catolicisme de preguerra, pel fet que l’enfrontament va prendre un marcat caràcter religiós D’una banda, l’Església oficial definia la guerra com una croada i legitimava la causa del general Franco de l’altra, el catolicisme era perseguit a la zona republicana L’onada anticlerical que visqué la zona republicana durant els primers mesos revolucionaris provocà importants destrosses en els edificis eclesiàstics i colpejà durament els seus efectius humans El balanç de la persecució religiosa durant la guerra a Catalunya i al…
Pesta, fam i guerra
En els textos medievals, la població apareix sempre com el més preuat dels béns La seva abundància era signe de prosperitat, i el seu creixement la prova inequívoca d’un govern ordenat i just Pere III el Cerimoniós, en el seu parlament a les corts catalanes reunides a Tarragona el 9 de març de 1370, utilitzà aquest argument revelador per tal de demostrar la saviesa i la prudència dels monarques que el precediren “Però senyal cert havem per què ells foren bons regidors, com llur patrimoni han poblat meravellosament cor nenguna ciutat ni vila que vui hajam nós, totes són així poblades que dins…