Resultats de la cerca

Els humans són els animals que tenen una conducta apresa més desenvolupada Entre els comportaments que han desenvolupat i que els són imprescindibles per a sobreviure hi ha la fabricació d’eines amb les quals enfrontar-se al medi La utilització d’instruments, tret que és compartit amb d’altres espècies, ha progressat fins a tal punt en la conducta humana que pot ser considerada la diferència qualitativa més important entre aquesta i la dels altres animals Rascador, Sant Gregori Falset, ~10 000 BP MCSVR / GS Al llarg de centenars de milers d’anys, els diferents processos de destrucció o de…

Detinguts pels fets de Cullera, “Mundo Gráfico”, 1923 GC El 18 de setembre de 1911, la localitat valenciana de Cullera fou escenari d’uns luctuosos esdeveniments, anomenats “fets de Cullera” Aquest episodi es va inscriure en el marc d’una conflictivitat generalitzada a diversos punts de l’Estat espanyol La intranquillitat obeïa a diverses raons Entre altres, cal destacar el malestar per les condicions de vida a què estava subjecta una gran part de la població, a l’anunci d’una nova tramesa de tropes al Marroc pels problemes de competència amb França, i a la propagació, per part dels…

Del 1708 al 1802, Menorca, en mans britàniques llevat de dos breus parèntesis 1756-63, 1782-98, es mantingué al marge de la resta dels Països Catalans Els anglesos no hi dugueren una política d’absorció lingüística i cultural sinó que, mantingudes les institucions i les lleis internes, el català continuà essent-hi la llengua de l’administració i de la cultura Amb la seguretat que li donaven les guarnicions i la flota britàniques augmentaren les relacions comercials amb la Mediterrània i Europa Mercès a aquests fets, emergí una burgesia mercantil i es desenvolupà una intellectualitat…

Fragment de tovot pintat, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-570 aC UB / RM La introducció de les primeres plantes i els primers animals domèstics a la Península Ibèrica, en una data situada cap al 5000 aC, va modificar substancialment el comportament territorial i l'organització de l'espai de les societats anteriors, que van haver d'adaptar-se a les noves exigències derivades de les necessitats de l'economia agrícola Si s'hagués de resumir la història dels primers millennis d'existència de l'agricultura, es podria dir que es caracteritzà per la progressiva expansió del poblament i la…

L’any 1369, amb l’assassinat de Pere I de Castella a Montiel, la poderosa família aristocràtica dels Trastàmara va assolir la corona castellana a través d’Enric II i va encetar una etapa de reforçament feudal a Castella Simultàniament, la mateixa família va provocar una espectacular substitució nobiliària a Galícia i el reforçament del feudalisme eclesiàstic de la mitra de Santiago 1394 Entre el 1407 i el 1410, la branca menor d’aquesta nova dinastia castellana —que tenia interessos dins els ordes militars d’Alcántara i Santiago, i un sòlid patrimoni a Castella i Extremadura— va reprendre l’…

Quan Pasqual Maragall i Mira arribà, el desembre del 2003, a la presidència de la Generalitat, ho va fer en un moment i en unes condicions molt diferents d’aquelles que una bona part de l’esquerra catalana havia previst o imaginat durant els llargs anys d’oposició als governs de Jordi Pujol i Soley El maragallisme —entès com l’antítesi del pujolisme, com un discurs entre hanseàtic i cosmopolita que girava l’esquena al rerepaís català, com una cultura postidentitària encapçalada pels Eugenio Trias, Pep Subirós, Félix de Azúa, etcètera—, aquell maragallisme, conegué la seva esplendor al final…

El context València, BEspinalt, 1786-89 BC El segle XVIII representa per a la majoria de regions europees una clara inflexió històrica en descabdellar-se una sèrie de transformacions que comportaren la fi de l’antic règim A Catalunya la consciència sobre la singularitat d’aquest segle va ser particularment viva D’una banda, la centúria s’inicià amb una discontinuïtat institucional i política dramàtica, un canvi clau després d’una llarga etapa de permanència, amb agudes repercussions sobre el món urbà De l’altra, finalitzà amb un creixement sense precedents, força general a les diverses…

A partir del novembre del 1932 s’obrí a Catalunya una etapa en la qual els governs de la Generalitat s’esforçaren a fer realitat les atribucions definides per l’Estatut L’avenç autonòmic, però, no fou senzill ni ràpid, perquè el traspàs dels serveis fou lent i molt aviat se’n detectaren els límits, tant competencials com financers, que dificultaven l’assoliment d’una autonomia plena A més, algunes de les principals mesures de caràcter reformador, com ara la Llei de Contractes de Conreu, trobà l’oposició de les forces més conservadores catalanes i espanyoles i fou un dels elements fonamentals…