Del 1708 al 1802, Menorca, en mans britàniques llevat de dos breus parèntesis (1756-63, 1782-98), es mantingué al marge de la resta dels Països Catalans. Els anglesos no hi dugueren una política d’absorció lingüística i cultural sinó que, mantingudes les institucions i les lleis internes, el català continuà essent-hi la llengua de l’administració i de la cultura. Amb la seguretat que li donaven les guarnicions i la flota britàniques augmentaren les relacions comercials amb la Mediterrània i Europa. Mercès a aquests fets, emergí una burgesia mercantil i es desenvolupà una intel·lectualitat il...