Resultats de la cerca

Els conreus a Catalunya segons Francisco de Zamora 1785-1790 Entre les obres que permeten fer una aproximació a la geografia econòmica de la Catalunya del final del segle XVIII destaca l’aportació de Francisco de Zamora Aquest funcionari, nascut a Villanueva de la Jara Conca, fou alcalde del crim de l’audiència de Barcelona 1785-1791, fiscal de la cort a Madrid 1791-1794, i ministre supernumerari del Consell Reial 1795 al 1799 Desposseït dels seus càrrecs sota l’acusació de dilapidació de béns, fou confinat a Pamplona El 1812, a conseqüència d’una malaltia, va ser autoritzat a…

En els últims anys la denominada història del temps present ha anat guanyant acceptació entre la historiografía contemporània a mesura que eren vençudes les resistències, i fins i tot els prejudicis, d’aquells que consideraven indispensable per a assegurar la rigorositat i l’objetivitat de l’historiador una notable distància temporal entre aquest i el seu objecte d’estudi Per contra, s’ha anat afirmant la necessitat d’explicar i interpretar els fenòmens històrics més recents per tal d’assolir el gran objectiu de comprendre el món Tanmateix, no hi ha dubte que la història dels temps més…

Els camins dels segles XVI i XVII El mapa de camins adjunt s’ha elaborat a partir de la informació viària de quatre guies de camins dels segles XVI i XVII Es tracta dels repertoris del valencià Pero Juan de Villuga 1545-46 i d’Alonso de Menese 1576, de l’ Itinerario d’Ottavio Cotogno 1608 i de la Guia de Giuseppe Miselli 1684 L’obra més significativa és el Repertorio de todos los caminos de España hasta agora nunca visto , de Villuga, que pot ser considerada com la primera guia de camins dels Països Catalans i d’Espanya, vigent més d’un segle El Repertorio de Menese és menys original però…

Les manifestacions funeràries constitueixen un dels més antics i preuats objectes d'estudi de la disciplina arqueològica, atesa la bona preservació tant de les estructures o contenidors on es dipositaven els cadàvers com de les ofrenes funeràries que hi anaven associades Fins i tot, a les excavacions arqueològiques més antigues, quan els mètodes de registre estratigràfic moderns encara no s'havien desenvolupat, s'individualitzaven les tombes com a unitats independents Així, actualment es disposa d'extensos catàlegs de sepultures que possibiliten estudis comparatius i analítics i la proposta…

El segle XV assenyala alguns dels canvis més significatius en la historiografia catalana D’una banda, el cavaller de Bagà Pere Tomic va escriure l’obra Històries e conquestes dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona Aquest tractat històric, enllestit el 1448, suposava una reformulació del saber històric medieval, bastida a la mida dels interessos dels barons de Pinós, a qui l’autor serví, i de la noblesa catalana Com a tal, recollia alguns dels mites fundacionals —vinculats als cicles bíblic de Túbal, nét de Noè, i clàssic d’Hèrcules— ideats per la historiografia castellana del…

En totes les civilitzacions que s'han succeït des dels orígens de la humanitat, la mort ha estat un dels esdeveniments cabdals entorn del qual s'han originat i han evolucionat tot un seguit de ritus que, si més no en el cas de les cultures europees occidentals, simbolitzen en general l'accés a una nova existència Una existència distinta de la que cada persona ha tingut en la vida terrenal, però igualment complexa i subjecta a esquemes ben concrets que, en definitiva, tracten d'assegurar l'harmonia existencial després de la mort del cos i, també, de perpetuar damunt la terra el record —la…

Cua de beneficència a Barcelona, Colita, febrer del 1977 ACo L’economia catalana s’havia caracteritzat per uns nivells d’atur baixos De fet, havia estat una economia que havia atret contínuament població forana i en la qual l’estabilitat de l’ocupació havia constituït una pauta habitual Portada de la revista “Butifarra”, octubre del 1977 SB-UAB / GS El creixement continuat de l’atur va significar un trasbalsament d’aquesta situació i tingué diversos efectes que, en gran manera, han estat poc estudiats Així, inicialment va afectar els nous arribats al mercat laboral, majoritàriament joves i…

Actualment i de manera gairebé general s'accepta la divisió històrica de l'Eivissa fenício-púnica en tres fases que, a grans trets, s'han fet correspondre amb les èpoques arcaica, clàssica i hellenística del món grec Per bé que còmoda, aquesta periodització més aviat convencional no respon del tot, en estricta ciència, a la realitat puntual illenca Establiment fenici de sa Caleta, Eivissa, ~630-580 aC JR L'etapa més antiga es defineix avui mitjançant un establiment cabdal i de descoberta molt recent, el de sa Caleta Es tracta d'una installació de considerable superfície no menys de quatre…

Rajoles amb vaixells, sd MHCB / RM El segle XVIII presencià el ressorgiment d’una marina mercant catalana endormiscada durant tres segles en el record de passades glòries baix-medievals A primera vista, l’eclosió d’aquesta nova època daurada de la navegació a vela tingué lloc sobtadament en només un quart de segle, entre el 1750 i el 1775, la flota catalana es convertí en la més nombrosa de l’Estat espanyol, extrem ja destacat per la inspecció de matrícula del 1765, i, especialment, en la més eficient a l’hora d’oferir un servei als usuaris del transport marítim El desenvolupament de la…

Manifestació unitària del sector tèxtil, Barcelona, JSoteras, octubre del 1977 AJS D’entre els nombrosos casos de reconversió industrial que es van produir a Catalunya, se n’han escollit dos —el de l’àmbit tèxtil llaner i el de la SEAT— que semblen significatius, tant per les característiques de les empreses implicades com pel fet que es realitzaren amb mitjans molt diversos, a causa de les seves peculiaritats La producció de filats i teixits de llana havia estat un dels grans sectors tradicionals de la indústria catalana, amb una forta concentració de les seves activitats a les àrees de…