Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
La radicalització catalana de Bernat Torroja
Retrat de BTorroja, sd Coll part / GS Dels textos, les agrupacions i els pensadors del primer catalanisme, la historiografia en destaca sovint només els que tingueren l’epicentre a Barcelona, marginant propostes, a voltes capdavanteres i més radicals, plantejades per personatges que no figuren més que de passada en la nòmina oficial dels prohoms del moviment La figura de Bernat Torroja i Ortega Reus 1817 - 1908 n’és un bon exemple A través d’ell es pot seguir una evolució des del moderantisme fins a una actuació destacada en el si del catalanisme de la fi de segle En la darrera etapa de la…
La moralització dels costums
Revetlla de Sant Joan al Club de Tenis Barcelona, 23-6-1948 AF/AHC D’acord amb el seu objectiu de recristianitzar la societat, l’Església de postguerra, amb l’aquiescència de l’ordenament jurídic i de les autoritats del règim franquista, va pretendre encotillar els comportaments dels ciutadans dintre dels paràmetres d’una estreta moral cristiana Les exhortacions a favor de la “moralització dels costums” palesaven el monopoli eclesiàstic d’una moralitat pública que es reduïa al combat contra la sexualitat fora de la seva funció procreativa dintre del matrimoni La vigilància i la condemna…
Les societats ibèriques: economia i política
Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país…
De banda a associació juvenil: l’Organització Cultural dels Reis i Reines Llatins de Catalunya
Presentació de l’Organització Cultural dels Reis i Reines Llatins de Catalunya, setembre del 2006 C Feixa El 14 de setembre de 2006 es va presentar, en un casal de joves de Barcelona, una nova entitat juvenil recentment inscrita en el registre d’associacions de la Generalitat l’Organització Cultural dels Reis i Reines Llatins de Catalunya L’acte no hauria despertat gaire interès si no fos perquè el nom evocava una cosa gairebé diabòlica la perillosa banda dels Latin Kings LK A la cita hi van acudir un centenar de periodistes, que van presenciar la sortida de l’armari d’un grapat de reis i…
La riquesa monetària de l’Àndalus
La producció monetària a l’Àndalus a l’època musulmana fou considerable i, malgrat els importants treballs realitzats per historiadors i numismàtics, l’estudi de les monedes representa encara un dels camps potencialment més propicis a recerques que puguin acréixer o renovar els coneixements sobre la història i la civilització andalusines A partir d’aquest punt s’analitzaran les grans fases de la història monetària de l’Àndalus, introduint algunes indicacions sobre la numismàtica de les regions i les Illes Orientals L’emissió de moneda en temps dels omeies 756-1005 Les primeres monedes…
Feudalisme i identitat
El context S’ha de dir, doncs, que Catalunya i, per extensió, els Països Catalans és filla d’aquest feudalisme Cal respondre afirmativament No és que als segles XI i XII es formés un caràcter català, en el sentit de propi d’aquest collectiu un caràcter que hauria restat immutable i identificable al llarg dels segles fins avui La qüestió no es pot plantejar en aquests termes, perquè segurament mai no hi ha hagut un caràcter català, sòlid i permanent Cada generació ha dipositat experiències pròpies en el sobre collectiu, de manera que la personalitat de la gent d’aquesta terra mai no ha deixat…
Família i canvi social
L’anàlisi de canvis estructurals, perquè tingui garanties de rigor, exigeix, entre altres coses, estudiar períodes de temps prou llargs per a poder considerar la globalitat del procés en una unitat significativa, i prou distanciats de la mirada de l’observador respecte dels fets per a descobrir si el procés de canvi tenia alguna sorpresa preparada amb relació a les seves conseqüències immediates La història també té les seves ironies, i els canvis socials generalment comporten conseqüències no previstes que solen trastocar els punts d’arribada buscats o esperats En aquest sentit, un període d…
La societat romana
As de bronze de Valentia, segle II aC MHCV / GC En el moment de plantejar-se l’estudi de la societat d’un àmbit tan ampli com el proposat, cal tenir en compte la situació del territori en època romana Aquest territori s’encavalcava entre dues províncies la Hispània Citerior, més tard la Tarraconense, i la Gàllia Narbonense, a més de la Vall d’Aran, que pertanyia a l’Aquitània A l’interior de la Citerior cal constatar les subdivisions en conuentus , demarcacions jurídiques peculiars de les Hispànies i d’algunes altres províncies de l’Imperi Romà Els conuentus que aquest estudi emmarca són el…
Musulmans i cristians
“El comte de Barcelona és avui Ramon, fill de Berenguer, fill de Borrell L’any 446 de l’Hègira 1054-55 deixà el seu país per anar a Terra Santa En passar per Narbona, va visitar un dels grans personatges de la ciutat Durant l’estada a la seva casa, el comte i la dona del seu amfitrió s’enamoraren Ramon continuà el viatge i arribà a Jerusalem De tornada, passà novament per Narbona El comte visità novament l’antic amfitrió perquè desitjava retrobar-se amb la dona El comte i la muller es confessaren recíprocament el seu amor i prepararen un pla perquè ella pogués fugir i retrobar-lo Quan aquest…
La desestructuració de les societats ibèriques i el nou ordre romà
"Hi pot haver cap home tan neci i negligent que no s'interessi per conèixer com i per quina mena de constitució política va ser derrotat quasi tot l'univers en cinquanta-tres anys no acomplerts i va caure sota l'imperi indisputat dels romans" Polibi, Històries , I, 1,5 El concepte de romanització Espasa amb beina del tipus La Tène II, Empúries, segles III-II aC MAC La pregunta que es feia en el prefaci de la seva obra l'historiador grec Polibi, ostatge en la Roma del segle II aC, era, sens dubte, justificada La fulgurant expansió de Roma per la Mediterrània a partir de la segona guerra Púnica…