Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Soler i Torra Germans (1917-1957)
La societat regular collectiva 1917-1936 Anunci de la Soler i Torra Germans Societat d’Atracció de Forasters , Barcelona 1926-27, fundada el 1918 per Ignasi Soler i els germans Pere i Josep Torra Els germans Pere i Josep Torra i Closa començaren a treballar a 14 o 15 anys a la casa de banca Fills de F Mas Sardà, on aprengueren els fonaments de l’ofici Aviat, s’imposà per a ells l’especialització borsària Pere Torra es vinculà a l’Associació del Mercat Lliure de Valors, perquè el 1915 en fou un dels socis fundadors El 1917, els dos germans acordaren constituir una entitat bancària amb el nom…
Banc de Terrassa (1881-1920)
La constitució L’Institut Industrial de Terrassa, l’entitat que agrupava la important indústria llanera de la ciutat, serà el promotor del Banc, com ho havia estat el 1876 de la Caixa d’Estalvis de la ciutat Poques coses es van fer durant la segona meitat del segle XIX a Terrassa, al marge de l’Institut i dels seus industrials, que tenien també un pes fort a l’Ajuntament El banc es constituí a Terrassa el 24 de desembre de 1881 “ El objeto de la sociedad es apoyar con sus recursos, ya directa ya indirectamente a las clases productoras, a toda empresa que tienda a contribuir al desarrollo de…
Crèdit mercantil (1863-1920)
L’impuls que porta en el moment de la seva fundació quedarà diluït en la crisi financera del 1866, quan els negocis immobiliaris i d’inversió en empreses ferroviàries que havia realitzat en queden fortament afectats Es parla de liquidació i Antonio López López, un dels fundadors i accionista principal, cedeix una bona part de la seva participació a canvi d’actius El banc perd momentàniament el rumb, que recuperarà amb la creació del Banc Hispano-Colonial i el retorn d’Antonio López, que converteix el Crèdit Mercantil en un banc del seu grup Després de la Febre d’Or el Crèdit procedí a una…
Banc de Catalunya (1920-1931)
Els promotors Evarist Fàbregas, un banquer d’esquerres Evarist Fàbregas promogué la creació de Fàbregas i Recasens, l’antecessor directe del Banc de Catalunya Jordi Tous, Evarist Fàbregas i Pàmies 1868-1938 , Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1990 Evarist Fàbregas nasqué a Reus el 1868 El seu pare era veler de seda, i la seva mare, teixidora de cotó Pertanyia, per tant, a una família obrera A 12 anys es posà a treballar en una fàbrica, al mateix temps que estudiava A 17 anys obtingué el títol de tenidor de llibres —comptable—, i al cap de quatre anys s’establí com a agent de duanes i…
Banc de Sabadell (1881-1997)
La constitució 1881 Al servei de la indústria llanera i de la ciutat de Sabadell Primer local del Banc de Sabadell en l’edifici del Gremi de Fabricants Banc de Sabadell, Cent anys d’història , Sabadell 1982 El Banc de Sabadell es constituí el 31 de desembre de 1881 És el darrer dels bancs creats durant la Febre d’Or L’escriptura de constitució manifesta que l’objectiu “ es fomentar y proteger los intereses del comercio, de la industria y de la propiedad en la presente —ciutat de Sabadell—, y al propio tiempo para dotar a la misma de una institución desde muchos años reclamada ” Aquesta…
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (1905-1989)
La creació de la Caixa de Pensions i d'Estalvis 1905 Francesc Moragas i el món de les assegurances socials Francesc Moragas i Barret, fundador i primer Director de la Caixa de Pensions Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1904-1954 Francesc Moragas i Barret va néixer a Barcelona el 13 de desembre —festa de Santa Llúcia— de 1868 Era el segon fill del matrimoni de l’advocat Arístides Moragas i Barret amb la seva cosina germana Consol Barret i Carafí Vivien al carrer de Lledó, al costat de la plaça de Sant Just El seu avi patern, Ferran Moragas i Ubach, nascut a Berga, havia estat…
Banc Hispano-colonial (1876-1950), un cas a part
El banc colonial 1876-1880 Els problemes financers de Cuba Anunci del Banc Hispano-Colonial, fundat el 1876 a Barcelona El 1868 començà la que els historiadors cubans anomenen la seva primera guerra de la independència, que durarà deu anys Catalunya, amb importants interessos personals i comercials a l’illa, hi participà el 1869 amb un batalló de voluntaris catalans, la majoria dels quals no tornaran, ja que les baixes produïdes per la guerra i, sobretot, per les malalties tropicals, el delmaren fortament La guerra va ser finançada per la Hisenda cubana mateixa, perquè l’espanyola no tenia…