Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
L’Escola Industrial de Barcelona del 1904: un gran projecte per a la formació tècnica
Vista aèria de la Universitat Industrial entre el 1919 i el 1927 AHDB El desenvolupament econòmic de les darreres dècades del segle XIX posà de manifest la necessitat de renovar i enfortir la formació dels tècnics De fet, no és difícil veure que aquesta necessitat tenia un abast internacional i fou expressada repetidament per l’opinió pública de França, Anglaterra o els Estats Units, per no mencionar Alemanya, que, en el darrer terç del segle XIX, havia emprès una reforma a fons de l’ensenyament tècnic en la qual tots els països volien emmirallar-se A Catalunya, aquest corrent internacional d…
Història corporativa dels enginyers tècnics industrials de Catalunya
1856-98 l’Associació d’Enginyers de 1a i 2a classe La primera associació d’enginyers que hi hagué a Espanya fou l’Associació d’Enginyers que es va crear a Madrid al febrer del 1856, amb majoria d’enginyers catalans, la qual cosa va ser fruit de la necessitat d’anar a la capital de l’Estat per a obtenir el títol d’enginyer en la seva màxima categoria El mateix any, poc després de l’aparició d’aquesta Associació a Madrid, un grup d’enginyers de Barcelona, sense fer distincions entre enginyers de primera o de segona, van començar a veure oportú de constituir una Associació semblant a Barcelona A…
L’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1851-1936)
Amb un sistema universitari raquític, i Barcelona privada de la seva universitat, els inicis de l’ensenyament tècnic es van deure bàsicament a iniciatives privades i d’institucions locals Dues van ser les que van establir les bases de l’ensenyament tecnicocientífic a la Catalunya setcentista la Conferència Físico-Matemàtica Experimental, creada el 1764 i que el 1770 es convertí en la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, i, particularment, la Junta de Comerç La primera representava l’expressió més evident de la voluntat de posar-se al corrent dels avenços científics i…
L’ensenyament i la formació dels enginyers tècnics industrials
Dels inicis dels estudis tècnics a la creació de la carrera d’Enginyeria Tot indica que l’origen de la carrera d’enginyer a l’Estat espanyol es troba a l’antiga Junta de Comerç de Barcelona, que amb tota probabilitat fou el primer organisme a iniciar els ensenyaments tècnics d’aplicació a la indústria, des del segle XVIII Entre el 1769 i el 1814 s’inauguraren les escoles de Nàutica, Dibuix i Gravat, Química, Taquigrafia, l’Acadèmia de Comerç i l’Escola de Física Aspecte de la façana de l’edifici del Rellotge el 1927 AHDB El 4 de setembre de 1850 es va publicar el Reial Decret que, per primera…
L’Institut Català de Tecnologia: una fundació al servei de l’empresa
El naixement de l’Institut Català de Tecnologia L’any 1986 fou un any important en la història econòmica de Catalunya, en el sentit que es produí la incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea –posteriorment Unió Europea– i es trencà el secular aïllament espanyol Aquesta incorporació tingué unes fortes repercussions en la vida econòmica del país, però també en l’àmbit polític, social i cultural En aquest context social, nombroses institucions de la societat civil catalana –segurament les més dinàmiques– entengueren que hi havien de representar un paper actiu impulsant actuacions…
El gas d’hulla, d’innovació decisiva a tecnologia marginal
El gas d’hulla, la llum de la primera industrialització Illuminació de la Rambla amb gas durant les festes de la Mercè del 1888 ECSA El gas d’hulla és una de les grans innovacions que van configurar la primera Revolució Industrial La seva adopció va canviar les condicions de vida a les cases i a les fàbriques i va alterar de forma significativa els costums socials a les ciutats La principal utilitat del gas d’hulla fins a la darreria del segle XIX va ser la illuminació Els sistemes d’enllumenat que s’empraven abans de la introducció del gas tenien nombrosos problemes i limitacions A les cases…
Joan Girona i Agrafel, el “maquinista” malaguanyat
La memòria dels homes és més favorable als èxits que als fracassos Els germans Manuel 1817-1905, Ignasi 1824-1889, Jaume 1826-1907 i Casimir 1834-1909 Girona i Agrafel han passat a la història per haver format el nucli més poderós i més emprenedor de la burgesia barcelonina del vuit-cents Joan 1807-, el primogènit, n’ha quedat exclòs per haver-se desentès de les empreses familiars i seguit una trajectòria completament desconeguda en terres de Lleida L’obscuritat és el destí de la immensa majoria dels humans Aquella exclusió oblida, tanmateix, que el noi gran de Can Girona havia adquirit a l’…