Resultats de la cerca

La història de la publicitat s’inicia veritablement durant el segle XIX Tots els precedents d’aquesta activitat comunicativa, fins al segle XVIII, no resisteixen la comparació, ni en volum ni en plantejament, amb aquesta nova cultura de la imatge i de la paraula, emprades amb propòsits persuasius —i sovint coercitius—, que anomenem publicitat La conjunció entre les necessitats de la indústria i del comerç creixents, per una banda, i les noves possibilitats ofertes per l’evolució de les arts gràfiques, per una altra, van permetre aquest desenvolupament En principi…

La majoria d’estudiosos que han tractat el període modernista han coincidit a afirmar que, en el camp de l’escultura, Josep Llimona i Bruguera Barcelona, 1864-1934 fou, sens dubte, la figura més important del moment Per bé que la singularitat de la seva obra no és comparable a la produïda per Antoni Gaudí, personatge genial i màxim representant de l’arquitectura europea coetània, dins el corrent renovador del Modernisme Llimona va ser l’únic escultor que trencà motlles, mostrà capacitat per assimilar amb personalitat les noves tendències europees i superà amb encert el realisme detallista,…

La decoració escultòrica aplicada a l’arquitectura al final del segle XVIII i inici del XIX està constituïda fonamentalment per obres importades d’Itàlia, i tot i així fou molt escassa Durant la primera meitat del segle XIX en un nou context polític, Barcelona va trobar l’ocasió per a l’enlairament d’una nova ciutat en què es realitzaren obres importants Tant els edificis públics com els privats reclamaren la participació de l’art escultòric Es va treballar principalment en terracuita verge, sense vernís ni esmalt, encara que hi hagué excepcions En algunes ocasions s’utilitzà el ferro colat,…

A partir de la segona meitat del segle XIX, a Catalunya hi ha una important activitat constructora, i per tant, una demanda creixent de productes destinats a la construcció, creixement que també es dóna en el sector del cotó i el metallúrgic Els paviments, els mosaics i les rajoles són arts industrials o indústries artístiques d’aplicació a l’arquitectura que esdevenen un medi idoni d’expressió d’un desig de ser moderns, és a dir, modernistes, volgut i defensat en el temps del Modernisme, i de fet, durant les tres primeres dècades del segle XX, a Catalunya, tot sobrevivint llargament al…

El Modernisme espanyol L’etiqueta de «generació del 98» amb què es va voler caracteritzar una «facció» del Modernisme hispànic ha perjudicat considerablement la comprensió d’aquest moviment L’espanyolisme que porta implícita la referència al «desastre» ha impedit contemplar-lo en el marc de la literatura occidental, en el qual sorgí i es desenvolupà Així, la natural inserció en el context europeu es va tenyir de notes negatives i fou qualificat de cosmopolitisme, gallicisme o, fins i tot, escapisme Portada de Renacimiento Madrid, 1907, dirigida per Gregorio Martínez Sierra, revista en què…

Coberta d’ El arte modernista en Barcelona 1943 de Josep F Ràfols FF D’ençà de la publicació ja fa mig segle, els anys 1949 i 1951, de dues obres ambicioses que pretenien estudiar el fenomen cultural del Modernisme en la seva totalitat –em refereixo a Modernismo y modernistas de J E Ràfols Destino, 1949 i a El arte modernista catalán d’A Cirici Pellicer Aymà, 1951–, la bibliografia del Modernisme s’ha ampliat d’una manera considerable i la reivindicació del moviment que representà l’edició d’aquestes dues obres en un moment, a mitjan segle XX, on l’ostracisme envers el Modernisme que havia…