Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Context exterior del modernisme artístic català
Auguste Rodin 1840-1917 Monument a Honoré de Balzac 1893, no installat en bronze a París fins al 1939 FF El Modernisme artístic català –deixant una mica de banda l’arquitectura, que va ser la més original de les arts modernistes del nostre país– va extreure bona part de les seves idees de l’art europeu de la fi de segle, alhora que també revertia ocasionalment en ell a través dels constants viatges i estades que els artistes del nostre país van fer a l’exterior, especialment a París Allà és on l’afany de modernitat que sentien els modernistes d’aquí trobava una bona pedrera per als seus…
La renovació del llibre i les arts gràfiques
Lluís Domènech i Montaner 1850-1923 Coberta de L’Atlàntida , de Jacint Verdaguer, en l’edició impresa per l’Estampa de Jaume Jepús el 1878 BC El segle XIX va ser a tot Europa i Amèrica, com també a Catalunya, molt pròdig en tota mena de canvis en allò que es refereix a les tècniques d’impressió aquestes transformacions, sumades a les diferents opcions estètiques, acabarian tenint una innegable repercussió en les formes adoptades pels artistes Si abans d’aquella centúria només existia el llibre tipogràfic, amb illustracions xilogràfiques o calcogràfiques, a final de segle el desenvolupament…
Introducció al Modernisme
El Modernisme és el moviment que més força ha tingut en l’art català modern Cap altra tendència ha estat tan carismàtica i amb un pes tan gran, fins i tot a nivell popular, i evidentment no és tan sols un moviment de les arts plàstiques sinó que afecta tot el conjunt de la cultura catalana Fins a l’adveniment del Modernisme l’art català modern –a l’època medieval sí que ho havia fet i més tard potser només ho farien els escultors neoclàssics Campeny i Solà– gairebé mai no havia assolit un nivell veritablement comparable als principals focus artístics de l’art occidental Només per això el…
Els dibuixants
La popularització del Modernisme com a estil artístic i la seva màxima divulgació la realitzaren els dibuixants Així, la proliferació de les produccions gràfiques com a eina de reproducció de l’obra del dibuixant va ser el mitjà pel qual el Modernisme es féu un art a l’abast de tothom Això és ben clar en el cas dels cartells publicitaris, que hi tingueren un paper rellevant, però també ho és pel que fa a les publicacions periòdiques, a les quals –per la seva producció seriada i pel seu baix preu– tothom tenia accés Progressivament, durant el segle XIX, la premsa periòdica havia anat…
La il·lustració tradicional
Josep Simont 1875-1968 Retrat cap al 1900 Llapis i carbonet Igualada Anoia Collecció particular Glòria Escala Durant els anys del Modernisme el dibuix va gaudir d’un moment àlgid Aquest moment dolç d’un gènere fins aleshores poc valorat en relació amb altres pràctiques artístiques com la pintura, el van protagonitzar autors tan importants com Ramon Casas, Alexandre de Riquer o Apelles Mestres Si bé ells van encapçalar les tendències estètiques del moviment modernista amb aportacions de primer ordre, una nombrosa generació d’artistes del llapis, menys coneguts, van acompanyar-los en aquesta…
El gravat popular
Introducció El gravat destaca dins la història de l’art popular per ser una de les tècniques artístiques amb una major projecció i èxit, ja sigui per la seva intrínseca reproductibilitat tècnica, com per la accessibilitat pecuniària de les mateixes estampes Ha estat el gravat la tècnica artística que, ja des dels seus orígens, ha esdevingut un dels mitjans que més ha contribuït a acostar a la ciutadania iconografies i formes, alimentant models i continguts de l’imaginari collectiu, que han perviscut al llarg del temps, tot generant certa formulació reiterativa diacrònica de formes i temes,…
L'esteticisme
Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’anomenà Aesthetic…
Anglada-Camarasa i els postmodernistes de París
D’ençà que Santiago Rusiñol i Ramon Casas –i Miquel Utrillo, i Sebastià Junyent, i Andreu Solà i Vidal, i Laureà Barrau, i Manuel Feliu de Lemus, i Joan Sala, i Jaume Vilallonga, i el mateix Meifrèn– passaren per París en l’època fundacional del Modernisme, aquella capal esdevingué la meca de l’art modern català, i ben aviat una nova onada d’artistes joves hi anà, i molts d’ells s’hi establiren fins a integrar-se amb més o menys intensitat en la vida artística de la capal de França El paradigma del pintor català modernista de París és Hermen Anglada-Camarasa Bé que nascut a Barcelona, l’any…
La medalla catalana modernista
La medalla va néixer amb el Reinaxement És cert que podríem cercar antecedents en el món grec, quan les monedes eren encomanades als millors artistes per evitar així les falsificacions O també ho podríem fer en les monedes i els medallons romans, amb la seva glorificació de l’emperador i la divulgació de les seves realitzacions i obres públiques Fins i tot podríem pensar en les ensenyes dels pelegrins de l’època medieval o en algunes monedes també medievals, de caràcter celebratiu o bé ostentós En els casos esmentats, però, el suport de l’obra d’art, de la propaganda o de la commemoració era…
Els teixits
El Modernisme tèxtil Tot i ser indiscutible que un dels principals motors i eixos del Modernisme català va ser l’arquitectura, la que va posar els diners perquè assolís un desplegament sense precedents a Catalunya va ser la burgesia industrial, i en concret la del ram del tèxtil, que durant l’època va gaudir d’una generosa esplendor econòmica Aquesta riquesa provenia, especialment, dels avenços tecnològics, que permetien ampliar la producció i abaratir els costos, i, també, de l’explotació de la classe treballadora mitjançant una política social desastrosa que va provocar avalots constants i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina