Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
Rafael Escobar i Martínez
Literatura catalana
Novel·lista.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, en l’àmbit literari ha conreat la narrativa curta i la novella El 1991 aparegueren les novelles breus L’estel capgirat premi Vila de Crevillent 1990 i La dona menuda premi L’Encobert de Xàtiva 1991 Posteriorment, publicà L’espill de Tamanrasset 1993, premi 25 d’Abril de Benissa 1992, la novella històrica L’últim muetzí 1994, premi Andròmina 1993, un gran fris històric que acaba amb l’expulsió dels moriscos, Perversa oronella tardana 1994, Vent de bruixes 1994, La presó circular 1997, premi de literatura breu de Mislata 1996, Les veus de la…
Lo Somni
Literatura catalana
Obra cabdal de Bernat Metge, escrita al començament del 1399, sens dubte a la seva casa del carrer de la Corretgeria, a Barcelona.
Fingeix que poc temps abans, quan l’escriptor era a la presó el Castell Nou de Barcelona, se li aparegué l’esperit de Joan I, acompanyat dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, d’ocells i de gossos de caça Es planteja tot seguit el problema de l’existència i la immortalitat de l’ànima, en la qual cosa Metge diu no creure, però que constitueix l’essència del llibre primer, on el rei acaba convencent el seu antic secretari d’aquestes veritats Al llibre segon Joan I afirma que la seva ànima es troba al purgatori i en camí cert d’assolir la glòria, mentre s’ha parlat del cisma i del dogma…
,
Jaufré
Literatura catalana
Novel·la cavalleresca en vers (apariats, de vuit síl·labes), escrita en provençal i pervinguda anònima.
Desenvolupament enciclopèdic Narra les aventures i els amors del jove Jaufré, principalment les seves lluites contra el feroç Taulat de Rogimon, i acaba amb el casament de l’heroi amb Brunissén L’acció, que comença al castell de Cardueil, és emmarcada en l’ambient bretó de la cort del rei Artús i es caracteritza pels seus reeixits episodis de tipus meravellós, l’alta qualitat lírica dels moments sentimentals i una perspectiva humorística i de paròdia de les creacions artúriques de Chrétien de Troyes, singularment el Perceval El mateix rei Artús protagonitza, al principi i al final de l’obra…
Miquel Bibiloni i Corró
Literatura catalana
Autor teatral, novel·lista i periodista.
De jove milità en el camp liberal, en les files del republicanisme, però se n’allunyà després del 1868 i acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració Tingué una intensa activitat com a periodista i dirigí “La Campanilla” 1864, “El Juez de Paz” 1869-72 i “El Violón” 1879-80 Fou cantant a cafès teatre i de sarsueles, i ell mateix n’escriví i estrenà moltes en castellà, com El castillo de Bellver, o La corte de Jaime II de Mallorca 1860, l’única que publicà Posà de manifest la seva ideologia política i social en dues novelles en castellà, Recuerdos de Mallorca…
El que cal saber de la prostatitis
Patologia humana
La prostatitis és una inflamació de la pròstata, sia aguda o crònica, que origina trastorns miccionals i dolor a la zona perineal o el baix ventre La prostatitis aguda, en molts casos provocada per una infecció bacteriana, sol guarir al cap de pocs dies sense seqüeles si s’hi efectua un tractament adequat amb els antibiòtics prescrits pel metge després d’una anàlisi d’orina Cal sempre respectar exactament les indicacions del metge, ja que en cas contrari el tractament pot ésser ineficaç i es pot originar una prostatitis crònica Si bé la prostatitis crònica provoca durant molt de temps…
Lo somni de Joan Joan
Literatura catalana
Obra de Joan Gassull escrita el 1496, publicada per primera vegada el 1497.
Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives , de Joan Morena, en el qual ja havia intervingut L’autor hi simula un somni d’un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d’una partera, segueix una conversa entre diverses dones aquestes continuen, en un moment donat, la discussió encetada en Lo procés de les olives sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges entre altres els poetes Joan Moreno, Jeroni d’Artés i Joan Sobrevero, la deessa Venus, la Raó, etc i que acaba amb el triomf absolut dels joves L’obra, que conté una burla…
,
Caràcters sexuals secundaris
Anatomia humana
Els caràcters sexuals secundaris són característiques distintives de l’organisme masculí i el femení que no tenen una relació directa amb la reproducció Per tant, es consideren caràcters sexuals secundaris totes les característiques que distingeixen les persones de cada sexe, llevat dels òrgans genitals i les mames El desenvolupament d’aquestes característiques diferenciades és degut als diferents efectes exercits per les hormones sexuals masculines i les hormones sexuals femenines sobre diverses estructures de l’organisme Els caràcters sexuals secundaris es desenvolupen durant la pubertat,…
El que cal saber de les crisis convulsives
Les crisis convulsives són contraccions musculars involuntàries que es presenten de manera sobtada i provoquen moviments espasmòdics anormals, impossibles de controlar per la persona afectada L’única cosa que cal fer quan una persona sofreix convulsions és intentar evitar que es lesioni com a resultat dels moviments que efectua Per a això, és útil de collocar algun objecte tou entre les dents, a fi d’evitar que es mossegui la llengua, com també allunyar-la dels objectes propers amb els quals es pugui donar cops, i agafar-li el cap entre les mans És molt freqüent que quan s’acaba una …
Postpart. Puerperi i alletament
De seguida que acaba el part s’inicia el puerperi , o postpart , tal com s’anomena el període durant el qual es produeix el restabliment a la normalitat de l’organisme de la dona, especialment dels seus òrgans genitals Es considera que dura unes sis setmanes, o quaranta dies, de manera que també s’anomena quarantena En general, passat aquest temps l’organisme de la dona torna a ésser pràcticament el mateix que abans de l’embaràs, i ja es poden mantenir les mateixes activitats Solament algunes estructures, principalment les mames i el coll uterí, hauran patit algunes modificacions definitives…
Antoni Ramon Pasqual i Fleixes
Literatura catalana
Lul·lista.
Collegial de la Sapiència a partir del 1726, el 1727 —ja doctor en filosofia— anà a Magúncia, on seguí les lliçons del lullista Ivo Salzinger —mort al cap de mig any— i d’altres mestres, fins el 1729 El 1731 ingressà al monestir cistercenc de la Real, prop de Palma, on acabà els estudis Fou durant més de cinquanta anys catedràtic de filosofia i de teologia lulliana a la Universitat de Mallorca El 1750, la Universitat l’envià a Madrid per informar sobre els obstacles posats pels dominicans al culte i a la doctrina de Ramon Llull El 1756 i el 1768 fou elegit abat de la Real ocupà…