Els caràcters sexuals secundaris són característiques distintives de l’organisme masculí i el femení que no tenen una relació directa amb la reproducció. Per tant, es consideren caràcters sexuals secundaris totes les característiques que distingeixen les persones de cada sexe, llevat dels òrgans genitals i les mames. El desenvolupament d’aquestes característiques diferenciades és degut als diferents efectes exercits per les hormones sexuals masculines i les hormones sexuals femenines sobre diverses estructures de l’organisme. Els caràcters sexuals secundaris es desenvolupen durant la pubertat, quan les secrecions hormonals es diferencien significativament en cada sexe. A partir d’aquesta etapa, la testosterona secretada pels testicles i els estrògens secretats pels ovaris originen el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris masculins i femenins, respectivament, a més d’actuar sobre els òrgans genitals.
Un dels caràcters sexuals secundaris més evidents és la distribució del pèl del cos. En ambdós sexes, a partir de la pubertat es desenvolupa pèl especialment a les aixelles i la regió del pubis, zona en què adopta una distribució diferent en cada sexe. Així, el pèl del pubis en el sexe femení adopta generalment una forma triangular, ja que es troba ben delimitat i acaba en línia recta a l’alçada de la vora superior del pubis; en canvi, en el sexe masculí sol tenir una forma més romboidal, ja que acaba en un angle que puja fins a prop del melic. El pèl de la resta del cos sol ésser molt més abundant en els homes que en les dones, especialment a la cara, on forma la barba i el bigoti, i al pit.
Els cabells també es distribueixen de manera diferent. En la dona, la línia d’implantació dels cabells al front sol ésser regularment circular. En l’home, en canvi, els cabells solen formar unes entrades en les zones laterals, d’una amplitud variable. A més, la pèrdua de cabells, o calvície, és un fenomen molt freqüent en els homes, però més aviat estrany en les dones.
L’aspecte general del cos també és clarament diferent en ambdós sexes pel diferent desenvolupament dels ossos, els músculs i la pell. Així, les espatlles i l’esquena es desenvolupen més en els homes que en les dones, mentre que amb els malucs s’esdevé el contrari. La musculatura se sol desenvolupar més en els homes que en les dones, independentment del grau d’activitat física que s’efectua. El greix subcutani és en general més abundant en les dones, i es distribueix de manera diferent, ja que en els homes tendeix a acumular-se especialment a l’abdomen, mentre que en les dones ho fa als glutis i les sines.
Un altre caràcter sexual secundari és el to de la veu, més greu en l’home i més agut en la dona pel desenvolupament divers de les estructures de la laringe.